Blog Alenar

Jo soc jo, tu ets tu.
Tu fas les teves coses, jo faig les meves.
Jo no vaig venir en aquest món per viure
Segons les teves expectatives.
Tu no vas venir en aquest món per viure
Segons les meves espectatives.
Jo faig la meva vida, tu fas la teva
Si coincidim, serà meravellós.
Si no, no hi ha rés a fer.

En Fritz Perls, psiquiatre alemany establert als Estats Units, va sorprendre al món durant la segona meitat del segle passat per la tremenda efectivitat que aconseguia amb la seva manera de treballar, donant lloc l’escola terapèutica més fructífera i dinàmica que ha existit des del naixement de la psicologia moderna. En va dir Teràpia Gestalt.
Des de la Teràpia Gestalt entenem que tots els éssers humans tenim un impuls natural cap a la salut i la maduració, i estem constituïts per un conjunt singular i irrepetible de potencialitats que desenvolupem mitjançant el creixement i l’aprenentatge. Aquest desenvolupament, que és una aspiració explícita i implícita de tot ésser humà, es produeix en un procés natural, autònom, espontani i creatiu.
Tanmateix, al llarg de la nostra vida, no és estrany que ens trobem amb obstacles o crisis que dificulten aquest procès i que poden obeir a múltiples circumstàncies. Des de la teràpia gestalt entenem que la majoria d’aquestes situacions son oportunitats per avançar i desenvolupar-nos. En aquests casos, la consciència del nostre cos, emoció i pensament, així com del món que ens envolta, ens permet trobar les respostes més adequades a les dificultats que la vida ens planteja, de manera que redundaran en nous aprenentatges i recursos personals que estaran disponibles per fer front a futures dificultats. Però, si falta aquesta consciència, es crearà una “situació inconclusa”, en un tema pendent que ens condicionarà en el nostre desenvolupament i ens produirà malestar en el nostre dia a dia. L’acumulació de situacions inconcluses pot, fins i tot, fer-nos emmalaltir, tant psicològica com físicament.
El enfocament gestàltic és sobre la manera de funcionar de la persona, tant en el seu context habitual com en el context de la consulta. En lloc de proporcionar-li una solució, el terapeuta col·labora amb el client en el procés de posar llum en com aquest participa del problema, posant atenció en la seva manera de sentir i comportar-se. En certa manera, el terapeuta actua com un entrenador de la consciència que ajuda al client fent-li preguntes o creant experiments que l’ajuden a dirigir-la cap a l’experiència del moment: potenciant l’atenció a l’aquí i ara, l’expressió de les emocions i la auto-responsabilitat, la persona arriba a una major claredat al respecte dels motius i desigs que, en gran mesura, li passen inadvertits en el dia a dia, i pot, llavors, prendre decisions que estiguin més d’acord amb les seves autèntiques necessitats, aconseguint reduir el patiment i augmentar el seu grau de satisfacció personal.

Jordi Plà

tags: aprenentatge, aquí i ara, article, atenció, consciència, cos, creativitat, creixement, desenvolupament, emoció, enfocament gestàltic, fritz perls, maduració, necessitat, oració gestàltica, pensament, potencialitats, responsabilitat, salut, satisfacció personal, situació inconclusa, teràpia gestalt

Entrada en General, articles, jordi plà

La frase és del fundador de la Gestalt, Fritz Perls. I com més la llegeixo més m’agrada.
Em feia aquesta pregunta Cóm puc descobrir qui sóc ?

Entrant dins la pròpia pell i veure la percepció que tinc de mi mateixa i dels altres. Compartint i aclarint les experiències que he tingut i que ara per ara, n’han fet ser com sóc, escoltant els pensaments que tinc, descobrint quina mena de cor tinc, que hi passa, quina mena d’amor hi ha..
Alhora amb certa inquietut i necessitat de canviar o de viure millor amb tot el què em passa, acceptant plenament les situacions actuals i alhora comença a tria quines experiències m’agradaria viure, quins són els meus somnis, què puc fer per millorar i ajuda a millorar? com vull invertir, reinventar la meva vida, quines responsabilitats estic disposada a assumir? què tinc què deixar per fer més espai?…
Preguntes què em porten cap el futur, quan l’ únic real que tinc és el aquí i ara. Quan l’ únic que puc fer és viure i compartir-me, sense analitzar massa, més aviat escoltant al meu cos i al meu cor. No puc canviar, si no estic disposada a acceptar-me tal i com sóc, aquí i ara. El buscar millorar em pot portar al parany de la exigència.

Observar-me amb distància per veure si actuo com sempre o provo quelcom més nou, que em connecti amb l’espontaneïtat i la creativitat.

La creativitat que em permet reinventar el camí, la creativitat que em permet adonar-me que depend de mi tenir respostes hàbils a les meves necessitats. La creativitat que em permet dir sí quan sempre dic no. La creativitat que em permet no jutgar el que m’arriba i desconfiar-hi, sino entrar en la confiança de que puc descobrir i seguir aprenent.

La creativitat que em permet no tornar-me un adulta grisa, que és conforme amb veure la vida de color blanc o negre, la creativitat que em permet surtir del fer mecànic, sense prestar atenció al que estic fent, per està acostumada a fer-ho, una vegada i una l’latre vegada i un altre vegada.

La creativitat que em permet deixar-me ser en cada moment, i no moure’m per un patrò establert i conegut, per les fixacions, per les idees preconcebudes, pels perjudicis,per repetició.

Les nostres experiències son personals i genuines, si recuperem la capacitat de mirar com els infants que vam ser, si encarem cada matí com un renaixament, com una oportunitat per descobrir que la nostra vida comença cada dia, que si encara estem vius, és perquè encara tenim camí a fer, encara podem descobrir i sorprendre’ns del miracle de la vida i de la infinitat de formes i colors que hi ha, que la nostra presència al món és precindible, que ocupem un espai que ningú més pot ocupar, que la nostra vida està lligada a tots els éssers que ens trobem, que com més ens apropem a la nostra essència no només recuperem vitalitat, sino que la nostra influència en el món i la nostra manera d’estar en el món i de relacionar-nos amb els altres canviarà.

Sabent del cert, que l’ única manera que tenin per descubrir és aprendre des de el moment present i seguir fent camí.

tags: acceptació, adonar-se, aquí i ara, article, canvi, compartir, confiança, creativitat, escollir, espontaneïtat, essència, exigència, experiència, fritz perls, judici, relació, renaixament, teràpia gestalt, vida, vitalitat

Entrada en General, articles