Blog Alenar

En aquesta ocasió, hem caminat pel preciós i present paratge de la Serra del Montnegre. Després de dos anys d’anar per senders de tot Catalunya, iniciem una nova sèrie de propostes de “Senderisme Conscient pel Maresme”, pretenent amb aquest projecte conèixer millor aquesta zona que ens envolta i també, portar a persones d’altres zones a conèixer-la. Desde la consciència, això si.

Sortim del poble de Sant Iscle de Vallalta i aviat ens endinsem a la natura. Percebi’m la intensa presència que ens acompanya.

Fulles de tots els colors ens ofereixen una catifa confortable i càlida per a seure i compartir qui som i com és això de la conciència. Costa trobar les paraules. La ment de seguida comenta, es posa per davant i diu que no comprèn. Ja, el que venim a intentar practicar es estar en contacte amb un lloc al nostre interior que no té a veure amb el racional, un espai de pau i tranquil·litat en el que no hi ha ment, i per tant això és quelcom que aquesta no pot comprendre.

Tots o quasi tots hem accedit en aquest lloc en algun moment de la nostra vida. Són moments d’intensa plenitud, en paraules de Maslow (en castellà) “experiencias cumbre”.

La proposta és caminar en silenci, en contacte  amb la teva respiració, el moviment del cos…també proposem exercicis per mirar, escoltar, tocar, olorar i relacionar-nos amb la Natura amb més profunditat…

Travessem boscos d’alzines fins arribar a la cova de les Dones D’aigua. L’energia de la zona és intensa, present. Proposo parar-nos allà un instant sentint, percebent. Posant atenció en arrelar els peus a la terra…

Sento  una felicitat que només es dóna quan camino present per la Natura, es tracta d’una profunda alegria, se’m dibuixa a la cara un somriure, però dels autèntics… J

Es tracta d’ Ananda, la felicitat de SER…

Continuem caminant fins arribar al Pla dels Forcs. El paratge ens acompanya intensament durant tota la caminada. Cada persona del grup ja té dintre un bon espai de presència. La proposta també inclou relacionar-me amb l’altre desde un altre lloc, d’una altra forma. Continuem en silenci.

Arriben uns caçadors. Ens adverteixen que “faran una batuda” per la zona. En algunes persones del grup, ens passen coses a dintre amb això. Estem pendents del cos, i d’allò que es mou amb allò que ens està passant.

Al continuar el camí, varis ramats d’ovelles ens rodegen i travessen. Difícil d’explicar la magnífica estampa d’arbres vestits per la tardor, tenyida del blanc, marró i negre de les ovelles baixant i belant, amb les esquelles sonant…ramaders i gossos ens saluden.

 Treballem a la Natura per varis motius. La impressibilitat del que succeirà és un d’ells, i és aquest un bon entrenament per la presència. És com la vida mateixa, en la que mai podem saber què succeirà per més que invertim recursos a controlar-ho.

L’altre és per l’ajuda que ens ofereix per accedir en aquest espai intern, i per tant, millorar la nostra vida.

I la tercera i més important és per tornar a la Natura allò que ella sempre està disposada a donar-nos.

 Continuarà…

tags: aprenentatge, aquí i ara, atenció, compartir, consciència, escoltar, experiència, natura, silenci, vida

Entrada en articles, begoña castillo

Us proposem una nova manera d’estar en contacte amb la natura, amb més consciència i més profunditat. 

Es tracta d’una excursió-taller dirigida per Begoña Castillo, terapeuta Gestalt i Flors de Bach, i guiada per Max Pedretti,guia de muntanya.

Durant l’ excursió, proposem diferents exercicis com caminar en silenci, meditació del ara, entrar en contacte  amb la respiració, la vista, el tacte, la escolta, el cos.

Una experiència per connectar amb tu mateix/a i l’entorn i que et servirà per la teva vida quotidiana.

S’ ha de portar menjar tipus picnic, aigua, impermeable i botes per caminar.

La proposta és caminar en silenci durant tot el dia, obrint només espais a la paraula per compartir el que ens està passant i aclarir dubtes sobre la pràctica. El Silenci ajuda a estar més presents a les nostres sensacions corporals i a la informació que ens donen els sentits.

En aquesta excursió no hi ha cap destí a assolir, no arribant potser a on teníem previst. La proposta es ESTAR durant el camí, i no plantejar una possible fita. 

La pràctica de la presencia ens fa sentir-nos més vius, i relacionar-nos amb la vida i les persones d’una altra manera.

La natura ens ajuda enormement a connectar amb allò que tots nosaltres ja tenim en el nostre interior, el SER.

 Recorda que el que realment busquem a la Vida només es troba en el moment Present.

tags: activitats, aprenentatge, aquí i ara, atenció, consciència, natura, respiració, sentir, silenci, vida

Entrada en Eventos, activitats, begoña castillo

Un espai pel silenci, la respiració,

 i el retrobament amb un mateix

TOTS ELS DIJOUS, DE 19,15 a 20,15

Activitat gratuïta

ACCÉS LLIURE

tags: atenció, benestar, consciència, curs 2009 - 2010, equilibri, iniciació a la meditació, meditació, respiració

Entrada en Eventos, General, activitats, àngel rojas

La creativitat és una actitud, una disposició o, simplement, una mirada:

És ser conscient de mi mateix i del món que m’envolta, expressant, compartint i sentint que la vida és un bé preciós.

És reconèixer-me en allò que em passa per així poder retrobar-me.

És canvi i renovació: construir quelcom nou aprofitant el que tinc i deixar enrera allò que ja no em serveix.

És trobar noves solucions a vells problemes.

És estar despert i atent, aprofitant les oportunitats per créixer que la vida m’ofereix.

És lluitar pel que vull, fent front als obstacles, i desprès descansar.

És estar disposat a aprendre i mirar la vida amb ulls de nen, deixant-me portar pel joc, a la recerca d’allò que s’amaga rera les coses petites.

És participar de la vida: mirar, escoltar, sentir, adonar-me, actuar, imaginar…

Tot això i moltes altres coses que es poden dir sobre la creativitat.

Jordi Plà

tags: adonar-se, aprenentatge, atenció, canvi, compartir, consciència, creativitat, creixement, descans, escoltar, expressar, grup de creixement personal i creatiu, imaginació, joc, nen, reconeixement, sentir, vida

Entrada en General, articles, jordi plà

En todos los juicios que yo hago sobre ti, hay un juicio sobre mí mismo… Y ambos son igualmente ciertos o falsos. Mientras piense que yo estoy en posesión de la verdad y tú no lo estás, crearé separación, desigualdad y estableceré las bases para que el sufrimiento se instale en mi vida. Lo mismo ocurre si pienso que tú posees la verdad y yo no.
La realidad es que ambos poseemos una parte de la verdad y una parte de ilusión. Los dos miramos al mismo elefante, pero tú ves la cola y yo veo el tronco. Cuando se mira por separado, la cola y el tronco parecen que no tienen nada en común. Sólo cuando se ve la totalidad del elefante es cuando la cola y el tronco unidos, cobran sentido.

No importa cuanto me esfuerce, me es imposible ver el significado de tu parte. La cola no comprende ni el porqué, ni la razón del tronco. La única forma en la que admitiré tu experiencia es aceptarla como cierta, de la misma manera que acepto la mia como tal. Debo dar la misma credibilidad a tus percepciones que a las mías. Hasta que no establezcamos esta igualdad, la semilla del conflicto permanecerá entre nosotros.

No es necesario que diga que tú tienes razón y que yo estoy equivocado. No necesito reemplazar mi verdad por la tuya, o vivir mi vida según tus premisas. Ni tampoco es preciso que diga que tú estás equivocado y que insista en que debes vivir tu vida según mis condiciones.
Estas exigencias provienen de la inseguridad y de la falsa creencia de que, para amarnos los unos a los otros, debemos estar de acuerdo. No es cierto.

Para amarte debo aceptarte tal y como eres. Es lo único que debo hacer.
¡Pero eso es mucho! Aceptarte a ti tal y como eres, es una proposición tan profunda, como aceptarme a mí mismo tal y como soy. Es una tarea formidable, dada mi poca experiencia en este campo.
Permitir que tengas tu experiencia es el principio. Aprendo a respetar lo que piensas y sientes incluso cuando no me gusta o no estoy de acuerdo con ello. Incluso aunque me disguste.

En lugar de hacerte responsable del dolor que siento en relación a ti, aprendo a enfrentarme a mi propio dolor. Mi reacción a tu experiencia -positiva o negativa- me proporciona información sobre mí mismo.
El compromiso conmigo mismo y contigo es trabajar con mi propio dolor, no responsabilizarte a ti de él.
Sólo cuando te devuelva el don de tu propia experiencia, sin imponerte mis propios pensamientos y sentimientos sobre ella, te amaré sin condiciones.

Cuando acepte tu experiencia tal cual es, sin sentir la necesidad de cambiarla, te respetaré y te trataré como a un ser espiritual.

Mis pensamientos y sentimientos tienen importancia en sí mismos, pero no como comentarios o acusaciones a tu experiencia. Al comunicar lo que pienso o siento sin hacerte responsable de mis pensamientos y sentimientos, acepto mi propia experiencia y permito que tú tengas la tuya.

En las relaciones, al igual que en la conciencia, las dos caras de la moneda deben ser aceptadas como iguales. Una persona no superará el conflicto hasta que la experiencia de ambas haya sido respetada.
La cuestión no es nunca el acuerdo, aunque lo parezca. La cuestión es:
¿Somos capaces de respetar nuestra experiencia mutuamente?
Cuando sentimos que la otra persona nos acepta tal y como somos, tenemos la motivación para adaptarnos el uno al otro. Adaptarse es hacerle al otro un lugar junto a nosotros; es no imponerse ni que se nos impongan.
Una vez que se llega a la adaptación, ambas partes moran juntas. El hombre y la mujer, el blanco con el negro, el rico con el pobre, los judios con los cristianos. Aceptar nuestras diferencias es honrar la humanidad que tenemos en común, es bendecir mutua y profundamente la experiencia que compartimos.
De modo que la cola y el tronco discutirán hasta ponerse morados y ninguno de los dos ganará la discusión. Ambas experiencias son igualmente válidas.

Al permitir que esto sea posible, el elefante empieza a cobrar forma.

Al aceptar la validez de tu experiencia sin intentar cambiarla, sin intentar que sea algo más parecida a la mía, mi propia experiencia empezará a adquirir un mayor significado. Cuando te contemplo como a un igual y no como a alguien que precisa ser educado, reformado o determinado, el significado de nuestra relación se revela por sí mismo. Cuando se le da la bienvenida a cada parte, el todo empieza a tomar forma y resulta más fácil comprender y apreciar el significado de las partes.

Un mundo que pretende conseguir un acuerdo, encontrará conflicto y sectarismo. Un mundo que proporciona un espacio seguro a la diversidad, encontrará la unidad esencial para convertirse en entero.
Frente a los opuestos tenemos dos opciones: resistirlos o abrazarlos. Si los resistimos, provocaremos un conflicto entre el yo y el otro. Si los aceptamos, los integraremos como agentes dinámicos y originaremos una transformación alquímica en el interior del yo.

Del libro El Despertar – Raul Ferrini

tags: acceptació, amor, article, compromís, comunicació, conflicte, consciència, dolor, experiència, igualtat, il·lusió, inseguretat, integració, judici, Raul Ferrini, realitat, relació, respecte, responsabilitat

Entrada en General, articles

Jo soc jo, tu ets tu.
Tu fas les teves coses, jo faig les meves.
Jo no vaig venir en aquest món per viure
Segons les teves expectatives.
Tu no vas venir en aquest món per viure
Segons les meves espectatives.
Jo faig la meva vida, tu fas la teva
Si coincidim, serà meravellós.
Si no, no hi ha rés a fer.

En Fritz Perls, psiquiatre alemany establert als Estats Units, va sorprendre al món durant la segona meitat del segle passat per la tremenda efectivitat que aconseguia amb la seva manera de treballar, donant lloc l’escola terapèutica més fructífera i dinàmica que ha existit des del naixement de la psicologia moderna. En va dir Teràpia Gestalt.
Des de la Teràpia Gestalt entenem que tots els éssers humans tenim un impuls natural cap a la salut i la maduració, i estem constituïts per un conjunt singular i irrepetible de potencialitats que desenvolupem mitjançant el creixement i l’aprenentatge. Aquest desenvolupament, que és una aspiració explícita i implícita de tot ésser humà, es produeix en un procés natural, autònom, espontani i creatiu.
Tanmateix, al llarg de la nostra vida, no és estrany que ens trobem amb obstacles o crisis que dificulten aquest procès i que poden obeir a múltiples circumstàncies. Des de la teràpia gestalt entenem que la majoria d’aquestes situacions son oportunitats per avançar i desenvolupar-nos. En aquests casos, la consciència del nostre cos, emoció i pensament, així com del món que ens envolta, ens permet trobar les respostes més adequades a les dificultats que la vida ens planteja, de manera que redundaran en nous aprenentatges i recursos personals que estaran disponibles per fer front a futures dificultats. Però, si falta aquesta consciència, es crearà una “situació inconclusa”, en un tema pendent que ens condicionarà en el nostre desenvolupament i ens produirà malestar en el nostre dia a dia. L’acumulació de situacions inconcluses pot, fins i tot, fer-nos emmalaltir, tant psicològica com físicament.
El enfocament gestàltic és sobre la manera de funcionar de la persona, tant en el seu context habitual com en el context de la consulta. En lloc de proporcionar-li una solució, el terapeuta col·labora amb el client en el procés de posar llum en com aquest participa del problema, posant atenció en la seva manera de sentir i comportar-se. En certa manera, el terapeuta actua com un entrenador de la consciència que ajuda al client fent-li preguntes o creant experiments que l’ajuden a dirigir-la cap a l’experiència del moment: potenciant l’atenció a l’aquí i ara, l’expressió de les emocions i la auto-responsabilitat, la persona arriba a una major claredat al respecte dels motius i desigs que, en gran mesura, li passen inadvertits en el dia a dia, i pot, llavors, prendre decisions que estiguin més d’acord amb les seves autèntiques necessitats, aconseguint reduir el patiment i augmentar el seu grau de satisfacció personal.

Jordi Plà

tags: aprenentatge, aquí i ara, article, atenció, consciència, cos, creativitat, creixement, desenvolupament, emoció, enfocament gestàltic, fritz perls, maduració, necessitat, oració gestàltica, pensament, potencialitats, responsabilitat, salut, satisfacció personal, situació inconclusa, teràpia gestalt

Entrada en General, articles, jordi plà