La creativitat és una actitud, una disposició o, simplement, una mirada:
És ser conscient de mi mateix i del món que m’envolta, expressant, compartint i sentint que la vida és un bé preciós.
És reconèixer-me en allò que em passa per així poder retrobar-me.
És canvi i renovació: construir quelcom nou aprofitant el que tinc i deixar enrera allò que ja no em serveix.
És trobar noves solucions a vells problemes.
És estar despert i atent, aprofitant les oportunitats per créixer que la vida m’ofereix.
És lluitar pel que vull, fent front als obstacles, i desprès descansar.
És estar disposat a aprendre i mirar la vida amb ulls de nen, deixant-me portar pel joc, a la recerca d’allò que s’amaga rera les coses petites.
És participar de la vida: mirar, escoltar, sentir, adonar-me, actuar, imaginar…
Tot això i moltes altres coses que es poden dir sobre la creativitat.
Jordi Plà
tags: adonar-se, aprenentatge, atenció, canvi, compartir, consciència, creativitat, creixement, descans, escoltar, expressar, grup de creixement personal i creatiu, imaginació, joc, nen, reconeixement, sentir, vida
Entrada en General, articles, jordi plà
El coaching és un art més de conduir la nostre vida cap allà on decidim conscientment, conduir-la, no cap on ella aniria si nosaltres no en fossim part activa. És una nova eina, adaptada als temps que corren, per aprofitar les pròpies potencialitats dirigides vers els propis objectius.
Només hi ha una cosa que no canvia mai: que tot canvia. Cap de nosaltres no és el mateix que fa un any, i més diferents encara que fa deu anys. Aleshores, com que ho volguem o no, canviem, que més assenyat que decidir personalment com i cap a on volem que es dirigeixi aquest canvi.
En el proces de coaching, l’entrenador ajuda a la persona a identificar la seva situació actual, el lloc que ocupa, per establir el lloc al que vol arribar, clarificar objectius i reflexionar sobre com arribar-hi.
tags: canvi, coaching, objectius, potencialitats
Entrada en General, activitats, àngel rojas
La frase és del fundador de la Gestalt, Fritz Perls. I com més la llegeixo més m’agrada.
Em feia aquesta pregunta Cóm puc descobrir qui sóc ?
Entrant dins la pròpia pell i veure la percepció que tinc de mi mateixa i dels altres. Compartint i aclarint les experiències que he tingut i que ara per ara, n’han fet ser com sóc, escoltant els pensaments que tinc, descobrint quina mena de cor tinc, que hi passa, quina mena d’amor hi ha..
Alhora amb certa inquietut i necessitat de canviar o de viure millor amb tot el què em passa, acceptant plenament les situacions actuals i alhora comença a tria quines experiències m’agradaria viure, quins són els meus somnis, què puc fer per millorar i ajuda a millorar? com vull invertir, reinventar la meva vida, quines responsabilitats estic disposada a assumir? què tinc què deixar per fer més espai?…
Preguntes què em porten cap el futur, quan l’ únic real que tinc és el aquí i ara. Quan l’ únic que puc fer és viure i compartir-me, sense analitzar massa, més aviat escoltant al meu cos i al meu cor. No puc canviar, si no estic disposada a acceptar-me tal i com sóc, aquí i ara. El buscar millorar em pot portar al parany de la exigència.
Observar-me amb distància per veure si actuo com sempre o provo quelcom més nou, que em connecti amb l’espontaneïtat i la creativitat.
La creativitat que em permet reinventar el camí, la creativitat que em permet adonar-me que depend de mi tenir respostes hàbils a les meves necessitats. La creativitat que em permet dir sí quan sempre dic no. La creativitat que em permet no jutgar el que m’arriba i desconfiar-hi, sino entrar en la confiança de que puc descobrir i seguir aprenent.
La creativitat que em permet no tornar-me un adulta grisa, que és conforme amb veure la vida de color blanc o negre, la creativitat que em permet surtir del fer mecànic, sense prestar atenció al que estic fent, per està acostumada a fer-ho, una vegada i una l’latre vegada i un altre vegada.
La creativitat que em permet deixar-me ser en cada moment, i no moure’m per un patrò establert i conegut, per les fixacions, per les idees preconcebudes, pels perjudicis,per repetició.
Les nostres experiències son personals i genuines, si recuperem la capacitat de mirar com els infants que vam ser, si encarem cada matí com un renaixament, com una oportunitat per descobrir que la nostra vida comença cada dia, que si encara estem vius, és perquè encara tenim camí a fer, encara podem descobrir i sorprendre’ns del miracle de la vida i de la infinitat de formes i colors que hi ha, que la nostra presència al món és precindible, que ocupem un espai que ningú més pot ocupar, que la nostra vida està lligada a tots els éssers que ens trobem, que com més ens apropem a la nostra essència no només recuperem vitalitat, sino que la nostra influència en el món i la nostra manera d’estar en el món i de relacionar-nos amb els altres canviarà.
Sabent del cert, que l’ única manera que tenin per descubrir és aprendre des de el moment present i seguir fent camí.
tags: acceptació, adonar-se, aquí i ara, article, canvi, compartir, confiança, creativitat, escollir, espontaneïtat, essència, exigència, experiència, fritz perls, judici, relació, renaixament, teràpia gestalt, vida, vitalitat
Entrada en General, articles
