Blog Alenar

En aquesta ocasió, hem caminat pel preciós i present paratge de la Serra del Montnegre. Després de dos anys d’anar per senders de tot Catalunya, iniciem una nova sèrie de propostes de “Senderisme Conscient pel Maresme”, pretenent amb aquest projecte conèixer millor aquesta zona que ens envolta i també, portar a persones d’altres zones a conèixer-la. Desde la consciència, això si.

Sortim del poble de Sant Iscle de Vallalta i aviat ens endinsem a la natura. Percebi’m la intensa presència que ens acompanya.

Fulles de tots els colors ens ofereixen una catifa confortable i càlida per a seure i compartir qui som i com és això de la conciència. Costa trobar les paraules. La ment de seguida comenta, es posa per davant i diu que no comprèn. Ja, el que venim a intentar practicar es estar en contacte amb un lloc al nostre interior que no té a veure amb el racional, un espai de pau i tranquil·litat en el que no hi ha ment, i per tant això és quelcom que aquesta no pot comprendre.

Tots o quasi tots hem accedit en aquest lloc en algun moment de la nostra vida. Són moments d’intensa plenitud, en paraules de Maslow (en castellà) “experiencias cumbre”.

La proposta és caminar en silenci, en contacte  amb la teva respiració, el moviment del cos…també proposem exercicis per mirar, escoltar, tocar, olorar i relacionar-nos amb la Natura amb més profunditat…

Travessem boscos d’alzines fins arribar a la cova de les Dones D’aigua. L’energia de la zona és intensa, present. Proposo parar-nos allà un instant sentint, percebent. Posant atenció en arrelar els peus a la terra…

Sento  una felicitat que només es dóna quan camino present per la Natura, es tracta d’una profunda alegria, se’m dibuixa a la cara un somriure, però dels autèntics… J

Es tracta d’ Ananda, la felicitat de SER…

Continuem caminant fins arribar al Pla dels Forcs. El paratge ens acompanya intensament durant tota la caminada. Cada persona del grup ja té dintre un bon espai de presència. La proposta també inclou relacionar-me amb l’altre desde un altre lloc, d’una altra forma. Continuem en silenci.

Arriben uns caçadors. Ens adverteixen que “faran una batuda” per la zona. En algunes persones del grup, ens passen coses a dintre amb això. Estem pendents del cos, i d’allò que es mou amb allò que ens està passant.

Al continuar el camí, varis ramats d’ovelles ens rodegen i travessen. Difícil d’explicar la magnífica estampa d’arbres vestits per la tardor, tenyida del blanc, marró i negre de les ovelles baixant i belant, amb les esquelles sonant…ramaders i gossos ens saluden.

 Treballem a la Natura per varis motius. La impressibilitat del que succeirà és un d’ells, i és aquest un bon entrenament per la presència. És com la vida mateixa, en la que mai podem saber què succeirà per més que invertim recursos a controlar-ho.

L’altre és per l’ajuda que ens ofereix per accedir en aquest espai intern, i per tant, millorar la nostra vida.

I la tercera i més important és per tornar a la Natura allò que ella sempre està disposada a donar-nos.

 Continuarà…

tags: aprenentatge, aquí i ara, atenció, compartir, consciència, escoltar, experiència, natura, silenci, vida

Entrada en articles, begoña castillo

Us proposem una nova manera d’estar en contacte amb la natura, amb més consciència i més profunditat. 

Es tracta d’una excursió-taller dirigida per Begoña Castillo, terapeuta Gestalt i Flors de Bach, i guiada per Max Pedretti,guia de muntanya.

Durant l’ excursió, proposem diferents exercicis com caminar en silenci, meditació del ara, entrar en contacte  amb la respiració, la vista, el tacte, la escolta, el cos.

Una experiència per connectar amb tu mateix/a i l’entorn i que et servirà per la teva vida quotidiana.

S’ ha de portar menjar tipus picnic, aigua, impermeable i botes per caminar.

La proposta és caminar en silenci durant tot el dia, obrint només espais a la paraula per compartir el que ens està passant i aclarir dubtes sobre la pràctica. El Silenci ajuda a estar més presents a les nostres sensacions corporals i a la informació que ens donen els sentits.

En aquesta excursió no hi ha cap destí a assolir, no arribant potser a on teníem previst. La proposta es ESTAR durant el camí, i no plantejar una possible fita. 

La pràctica de la presencia ens fa sentir-nos més vius, i relacionar-nos amb la vida i les persones d’una altra manera.

La natura ens ajuda enormement a connectar amb allò que tots nosaltres ja tenim en el nostre interior, el SER.

 Recorda que el que realment busquem a la Vida només es troba en el moment Present.

tags: activitats, aprenentatge, aquí i ara, atenció, consciència, natura, respiració, sentir, silenci, vida

Entrada en Eventos, activitats, begoña castillo

Ahir algú em deia que els adults no podem ser innocents, que tant sols podem ser responsables. I en certa manera crec que tenia raó: cap de nosaltres, que no vam néixer ahir, podem presumir de no haver trencat un plat i, des d’aquest punt de vista, el més que podem fer és responsabilitzar-nos dels nostres actes. Tanmateix, aquesta és una perspectiva que mira cap el passat, una mirada de ben segur necessària, però que obvia la transformació necessària en el aquí i ara. Doncs si en aquesta mirada la responsabilitat és una obvietat (jo vaig fer el que vaig fer i dels meus actes se’n deriven les conseqüències que se’n deriven), tant el sentir-se culpable com el sentir-se innocent son fenòmens de l’aquí i ara. Dit d’un altre manera, si els adults no podem ser innocents, tampoc podem ser culpables, però ens podem sentir culpables o innocents; en canvi, la responsabilitat no és un sentiment, sinó la constatació de la coherència i l’equilibri entre els meus actes i les seves conseqüències, i entre el que faig, el que sento i el que penso.

La culpa ens parla de que em perdut aquest equilibri, i com tots els sentiments anomenats negatius, i ens demana fer-nos-en responsables, es a dir, respondre-hi actuant sobre nosaltres mateixos o sobre el món de manera que el resultat sigui retrobar l’equilibri. Quan l’acció conseqüent és encertada, ens sentim reconciliats amb nosaltres mateixos, amb el món, amb la persona a que haguem pogut perjudicar. I si la reparació no és possible, si més no haurem après la lliçó.

En qualsevol cas responsabilitzar-nos del sentiment de culpa sempre ens porta a una retrobada amb el propi ésser, i aquest sempre és innocent.

Si vols més informació sobre el Grup de Creixement Personal i Creatiu fes clic aquí.

I si vols caminar amb nosaltres, truca’m al 669 301 278.

Fins aviat

tags: aquí i ara, culpa, equilibri, grup de creixement personal i creatiu, innocència, responsabilitat, sentiments

Entrada en Eventos, General, jordi plà

La culpa ens lliga al nostre passat: la innocència tant sols és possible en el aquí i ara. Tanmateix, en el aquí i ara no hi ha tant sols innocència: també hi ha frustració. Sense frustració no ens mouríem de lloc, ens quedaríem sempre igual. La frustració és el motor del creixement, doncs la frustració és el món mostrant-nos on estan els nostres límits.

Però en la vida sempre ha d’haver un equilibri entre frustració i satisfacció. I a cada frustració cal una nova oportunitat, no per repetir els mateixos errors, no per insistir en un camí que ja em après que no ens du allà on volem anar, sinó per provar quelcom nou.

El més humà dels errors és insistir en els vells camins, en camins sense sortida, en vies mortes, caure novament en els vells errors que un i altre cop donen lloc a noves frustracions. Però aquí ja no trobem el món frustrant-nos, sinó que som nosaltres mateixos els qui ens aboquem un i altre cop a la mateixa frustració. Rebutgem o volem ignorar que allà hi ha alguna cosa que no ens deixa passar, i seguim dient que és el món o quelcom fora del nostre control el que no ens permet seguir endavant. Però nosaltres ens seguim esforçant i volem controlar-ho sigui com sigui, o fins i tot diem, sense dubtes aparents, que realment ho tenim controlat, que no passa rés, que així és com hem triat viure. I ens creiem lliures sense adonar-nos de que vivim encadenats a un mur.

El perdó té molt a veure amb acceptar els límits que em tingut en el nostre passat i donar-nos la llibertat de triar nous camins que ens obrin la porta a noves realitats; la innocència no té tant a veure amb una falta de límits com amb una autèntica acceptació de que els límits existeixen. No importa si aquell límit ha d’existir o no: més bé es tracta d’acceptar que hi ha alguna cosa que cau fora del nostre control. No importa si està o no està en la nostra mà transformar la situació per ajustar-la als nostres esquemes, als nostres gustos, a la nostra manera de fer o de sentir. De manera natural tendim a harmonitzar-nos amb el nostre entorn, i si els límits han de ser superats, ho seran. Harmonitzar-nos vol dir moure’ns en direcció a adoptar l’autèntic lloc que ens correspon en la situació, i amb aquest moviment realment estem transformant la situació de la que formem part. Si en aquest moviment el límit desapareix, integrem i ens integrem en la nostra relació amb allò que prèviament vivíem com aliè a nosaltres. Si no, vol dir que cal agafar un altre camí.

La innocència no ens evita de cometre nous errors, però ens habilita per poder seguir aprenent d’ells.

Si vols més informació sobre el Grup de Creixement Personal i Creatiu fes clic aquí.

I si vols caminar amb nosaltres, truca’m al 669 301 278.

Fins aviat

tags: acceptació, aquí i ara, control, culpa, frustració, grup de creixement personal i creatiu, harmonia, innocència, límits, maduració, perdó, satisfacció

Entrada en Eventos, General, activitats, jordi plà

Tot allò que fem, sentim, pensem, tot allò de que es composa la nostra vida, té lloc en el aquí i ara.

Aquest va ser el tema de la nostra última sessió del Grup de Creixement Personal i Creatiu, on vam estendre un pont entre el nostre cos, les nostres emocions i la nostra fantasia, aprenent algunes coses sobre com podem viure més tranquils, serens i conscients centrant-nos en el aquí i ara.

Ens tornarem a trobar la setmana que ve, amb un nou horari: començarem a 2/4 de set i acabarem a les 9 del vespre.

Si vols més informació sobre el Grup de Creixement Personal i Creatiu fes clic aquí.

I si vols caminar amb nosaltres, trucam al 669 301 278.

Fins aviat

tags: aquí i ara, cos, emocions, fantasia, grup de creixement personal i creatiu, nou horari

Entrada en Eventos, General, activitats, jordi plà

Què és un grup de creixement personal?

És un espai on un conjunt de persones es reuneixen per, amb la guia d’un terapeuta, desenvolupar recursos i habilitats que ens ajuden a fer front a les nostres necessitats de caire afectiu i emocional. Diguem que estem parlant d’aquella mena de recursos, com l’autoestima, l’assertivitat, la capacitat comunicativa, l’autosuport o la capacitat d’atenció, ens ajuden a millorar la nostra qualitat de vida, a estar més en pau amb nosaltres mateixos i el món que ens envolta.

El grup de creixement personal es desenvolupa en un ambient de confiança mútua que facilita l’expressió dels sentiments i afavoreix el respecte i l’acceptació de cadascú, fent possible experimentar amb seguretat noves formes de relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb el món.

Per què “Grup de Creixement Personal i Creatiu? Quina relació hi ha entre creixement personal i creativitat?

Cal entendre que el creixement sempre és un acte creatiu. Comença en el moment de la nostra concepció i es desenvolupa al llarg de la nostra vida, i a cada nou pas, dona sempre lloc a quelcom nou.

Tanmateix, en el cas dels éssers humans, hi ha sempre un moment en la infància en que comencem a prendre decisions, a escollir què, qui i com volem ser, de manera que passem de ser subjectes passius del creixement a convertir-nos en agents actius.

El cert és que aquestes decisions sovint son inconscients, però si en prenem consciència ens descobrim com a creadors de nosaltres mateixos i de la nostra vida.

Quina diferència hi ha entre un grup de creixement personal i un grup terapèutic?

Des de la òptica de la teràpia Gestalt, cap. La Gestalt no adopta el model mèdic que es guia per la polaritat salut-malaltia. Des del punt de vista guestàltic entenem la salut com un continu procés de creixement, i allò que acostumem a anomenar amb termes com malaltia, disfunció o neurosi, no fa altre cosa que reflectir els esforços de l’organisme per reprendre’l quan es veu dificultat o interromput.

Llavors podem considerar el creixement personal (desenvolupament, maduració, també en podríem dir) com a objectiu de qualsevol procés terapèutic, i la teràpia com el mitjà que ens hi condueix.

Què ens aporta un grup de creixement personal que no trobem en una teràpia individual?

En primer lloc he de dir que el procés individual i el procés grupal son coses diferents i en absolut incompatibles. És més, en la major part dels casos i sempre que sigui possible, és recomanable simultaniejar-los.

Si en la teràpia individual posem en focus d’atenció especialment en la “relació” de la persona amb si mateixa (com “conviu” amb els seus records, amb els seus sentiments, amb la manera de funcionar de la seva ment, amb els seus desigs o les seves pors…), en el grup el enfocament es desplaça cap a la seva manera de relacionar-se amb el seu entorn. En aquest sentit, el grup no deixa de ser una mena de “laboratori” on es “reprodueix” el entorn de la persona a petita escala. I donat que la nostra vida, vulguem-ho o no, es desenvolupa en relació al nostre entorn, això li dona una gran riquesa a la teràpia en grup.

A més, la natura del treball grupal porta a que els aprenentatges de les diferents persones que hi participen interaccionin i es potenciïn: jo aprenc de la meva experiència, però la experiència del meu company, quan és compartida, també porta un aprenentatge per a mi.

Per altre banda, el sentiment solidari que es crea dins el grup, de per si és sanador. Ni que sigui per unes hores a la setmana, ja no soc jo sòl enfrontat als meus problemes, sinó que som un col·lectiu amb un objectiu comú: el creixement.

I un altre aspecte, potser marginal, però penso que no per això menys important, és que el cost d’un procés grupal és molt més econòmic que el de un procés individual, amb la qual cosa el fa accessible fins i tot per les rendes més baixes.

Com pot saber una persona si és més adequat per ella un procés de teràpia individual o un procés grupal?

El Grup de Creixement Personal i Creatiu està recomanat per qualsevol persona motivada per la seva salut i el creixement personal. Ja he dit més amunt que el treball individual i el grupal no son excloents, sinó complementaris. Per altre banda, no crec que les persones prenguem aquesta mena de decisions segons “allò que és més adequat per nosaltres” (tot i que sovint així ho justifiquem), sinó segons les nostres preferències i inclinacions. I penso que realment així ha de ser. Si seguim la nostra “veu interior”, la nostra intuïció, no ens acostumem a equivocar.

Tanmateix, quan a Alenar s’acosta algú interessant-se per alguna de les nostres activitats, acostumem a fer una entrevista prèvia on tractem de conèixer una mica la persona, i si es necessari li podem donar la nostra opinió professional sobre allò que pot ser més convenient per ella.

Què es fa en un grup de creixement personal? Quines activitats es desenvolupen?

Poden ser moltes i molt variades, i en el context d’un grup d’orientació gestàltica, poden estar molt en funció del aquí i ara, de la creativitat del terapeuta i de “com respiri” el grup, de la necessitat col·lectiva del moment.

Precisament, jo trobo especialment riques les propostes de treball amb l’ “aquí i ara”, propostes d’atenció al propi cos o a les emocions, com treballs de relaxació, o els exercicis d’atenció interpersonal, que ens ajuden a desenvolupar la nostra capacitat comunicativa i son una finestra oberta a l’autoconeixement.

També son molt interessants (i la seva varietat pot ser pràcticament infinita) les activitats que s’orienten a recuperar el nostre potencial lúdic. Penseu: com vam aprendre, de nens, a descobrir-nos a nosaltres mateixos i a descobrir el món si no es jugant? En la nostra cultura es considera que el joc és cosa de nens, però per continuar creixent i madurant cal continuar jugant.

Diguem que aquest son dos grans blocs d’activitats, però en poden haver d’altres. I, com no, tot allò que afavoreixi la comunicació i el compartir dins el grup, sempre cobra un paper rellevant.

Jo vull participar en el Grup de Creixement Personal i Creatiu. Què més he de saber? Què he de fer per apuntar-m’hi?

Doncs has de saber que el Grup de Creixement Personal i Creatiu té lloc a Alenar els dimarts de 2/4 de 7 a 9 del vespre. I que per inscriure-t’hi cal que truquis a Alenar, al 93 790 93 48 , o bé directament al Jordi, al 669 301 278.

I que seràs ben vingut. Fins aviat!

tags: aquí i ara, atenció, atenció interpersonal, compartir, comunicació autoconeixement, creativitat, creixement personal, grup de creixement personal i creatiu, grup terapèutic, intuició, joc, maduració, relació, relaxació, solidaritat, teràpia gestalt, teràpia individual

Entrada en General, activitats, articles, jordi plà

El benestar físic, emocional i mental depènen gran mesura de la qualitat de la nostra respiració. No obstant, el ritme accelerat de la nostra vida i les tensions acumulades sovint la perjudiquen, afavorint l’aparició del nerviosisme,
l’estrès i el dolor. Respirar adequadament ens condueix a un estat de calma interior i ens ajuda a localitzar les tensions que ens impedeixen fluir amb normalitat.
En aquest taller aprendrem a escoltar el nostre organisme mitjançant la pràctica de la respiració conscient i exercicis de moviment energètic que ens ajuden a desenvolupar la consciència corporal. A més millorarem la nostra capacitat d’atenció per viure més plenament el moment present.

A cura de la Mercè Solé

Més informació i inscripcions al 629 36 03 89

Preu: 30 €.

tags: aquí i ara, atenció, benestar, calma interior, consciència corporal, mercè solé, moviment energètic, organisme, relaxació, respiració, respiració conscient, taller de relaxació

Entrada en Eventos, General, activitats, mercè solé

La nostra col·laboradora Begonya Castillo està publicant, ja des de fa unes setmanes, una serie d’articles sobre la seva manera d’entendre la teràpia Gestalt que, per la seva claredat i senzillesa, crec que son de gran interès. No us els perdeu.

Sobre la Gestalt a mi entender (1ªentrega): http://rhumb.blogspot.com/2009/03/la-terapia-gestalt-mi-entender1-parte.html

La Teràpia del Adonar-se’n (2ªentrega):  http://rhumb.blogspot.com/2009/04/sobre-la-gestalt-tal-com-jo-lentenc2.html

La Auto-Regulación Organísmica (3ªentrega): http://rhumb.blogspot.com/2009/05/sobre-la-gestalt-mi-entender-3-parte.html

El Cicle de Satisfació o Cicle Gestàltic (4ªentrega): http://rhumb.blogspot.com/2009/08/sobre-la-gestalt-tal-com-jo-lentenc4.html

Las Polaridades (5ªentrega): http://rhumb.blogspot.com/2009/09/sobre-la-gestalt-mi-entender-5-entrega_16.html

tags: adonar-se, aquí i ara, creixement personal, emocions, sentiments, teràpia gestalt

Entrada en General, articles, begoña castillo

Jo soc jo, tu ets tu.
Tu fas les teves coses, jo faig les meves.
Jo no vaig venir en aquest món per viure
Segons les teves expectatives.
Tu no vas venir en aquest món per viure
Segons les meves espectatives.
Jo faig la meva vida, tu fas la teva
Si coincidim, serà meravellós.
Si no, no hi ha rés a fer.

En Fritz Perls, psiquiatre alemany establert als Estats Units, va sorprendre al món durant la segona meitat del segle passat per la tremenda efectivitat que aconseguia amb la seva manera de treballar, donant lloc l’escola terapèutica més fructífera i dinàmica que ha existit des del naixement de la psicologia moderna. En va dir Teràpia Gestalt.
Des de la Teràpia Gestalt entenem que tots els éssers humans tenim un impuls natural cap a la salut i la maduració, i estem constituïts per un conjunt singular i irrepetible de potencialitats que desenvolupem mitjançant el creixement i l’aprenentatge. Aquest desenvolupament, que és una aspiració explícita i implícita de tot ésser humà, es produeix en un procés natural, autònom, espontani i creatiu.
Tanmateix, al llarg de la nostra vida, no és estrany que ens trobem amb obstacles o crisis que dificulten aquest procès i que poden obeir a múltiples circumstàncies. Des de la teràpia gestalt entenem que la majoria d’aquestes situacions son oportunitats per avançar i desenvolupar-nos. En aquests casos, la consciència del nostre cos, emoció i pensament, així com del món que ens envolta, ens permet trobar les respostes més adequades a les dificultats que la vida ens planteja, de manera que redundaran en nous aprenentatges i recursos personals que estaran disponibles per fer front a futures dificultats. Però, si falta aquesta consciència, es crearà una “situació inconclusa”, en un tema pendent que ens condicionarà en el nostre desenvolupament i ens produirà malestar en el nostre dia a dia. L’acumulació de situacions inconcluses pot, fins i tot, fer-nos emmalaltir, tant psicològica com físicament.
El enfocament gestàltic és sobre la manera de funcionar de la persona, tant en el seu context habitual com en el context de la consulta. En lloc de proporcionar-li una solució, el terapeuta col·labora amb el client en el procés de posar llum en com aquest participa del problema, posant atenció en la seva manera de sentir i comportar-se. En certa manera, el terapeuta actua com un entrenador de la consciència que ajuda al client fent-li preguntes o creant experiments que l’ajuden a dirigir-la cap a l’experiència del moment: potenciant l’atenció a l’aquí i ara, l’expressió de les emocions i la auto-responsabilitat, la persona arriba a una major claredat al respecte dels motius i desigs que, en gran mesura, li passen inadvertits en el dia a dia, i pot, llavors, prendre decisions que estiguin més d’acord amb les seves autèntiques necessitats, aconseguint reduir el patiment i augmentar el seu grau de satisfacció personal.

Jordi Plà

tags: aprenentatge, aquí i ara, article, atenció, consciència, cos, creativitat, creixement, desenvolupament, emoció, enfocament gestàltic, fritz perls, maduració, necessitat, oració gestàltica, pensament, potencialitats, responsabilitat, salut, satisfacció personal, situació inconclusa, teràpia gestalt

Entrada en General, articles, jordi plà

La frase és del fundador de la Gestalt, Fritz Perls. I com més la llegeixo més m’agrada.
Em feia aquesta pregunta Cóm puc descobrir qui sóc ?

Entrant dins la pròpia pell i veure la percepció que tinc de mi mateixa i dels altres. Compartint i aclarint les experiències que he tingut i que ara per ara, n’han fet ser com sóc, escoltant els pensaments que tinc, descobrint quina mena de cor tinc, que hi passa, quina mena d’amor hi ha..
Alhora amb certa inquietut i necessitat de canviar o de viure millor amb tot el què em passa, acceptant plenament les situacions actuals i alhora comença a tria quines experiències m’agradaria viure, quins són els meus somnis, què puc fer per millorar i ajuda a millorar? com vull invertir, reinventar la meva vida, quines responsabilitats estic disposada a assumir? què tinc què deixar per fer més espai?…
Preguntes què em porten cap el futur, quan l’ únic real que tinc és el aquí i ara. Quan l’ únic que puc fer és viure i compartir-me, sense analitzar massa, més aviat escoltant al meu cos i al meu cor. No puc canviar, si no estic disposada a acceptar-me tal i com sóc, aquí i ara. El buscar millorar em pot portar al parany de la exigència.

Observar-me amb distància per veure si actuo com sempre o provo quelcom més nou, que em connecti amb l’espontaneïtat i la creativitat.

La creativitat que em permet reinventar el camí, la creativitat que em permet adonar-me que depend de mi tenir respostes hàbils a les meves necessitats. La creativitat que em permet dir sí quan sempre dic no. La creativitat que em permet no jutgar el que m’arriba i desconfiar-hi, sino entrar en la confiança de que puc descobrir i seguir aprenent.

La creativitat que em permet no tornar-me un adulta grisa, que és conforme amb veure la vida de color blanc o negre, la creativitat que em permet surtir del fer mecànic, sense prestar atenció al que estic fent, per està acostumada a fer-ho, una vegada i una l’latre vegada i un altre vegada.

La creativitat que em permet deixar-me ser en cada moment, i no moure’m per un patrò establert i conegut, per les fixacions, per les idees preconcebudes, pels perjudicis,per repetició.

Les nostres experiències son personals i genuines, si recuperem la capacitat de mirar com els infants que vam ser, si encarem cada matí com un renaixament, com una oportunitat per descobrir que la nostra vida comença cada dia, que si encara estem vius, és perquè encara tenim camí a fer, encara podem descobrir i sorprendre’ns del miracle de la vida i de la infinitat de formes i colors que hi ha, que la nostra presència al món és precindible, que ocupem un espai que ningú més pot ocupar, que la nostra vida està lligada a tots els éssers que ens trobem, que com més ens apropem a la nostra essència no només recuperem vitalitat, sino que la nostra influència en el món i la nostra manera d’estar en el món i de relacionar-nos amb els altres canviarà.

Sabent del cert, que l’ única manera que tenin per descubrir és aprendre des de el moment present i seguir fent camí.

tags: acceptació, adonar-se, aquí i ara, article, canvi, compartir, confiança, creativitat, escollir, espontaneïtat, essència, exigència, experiència, fritz perls, judici, relació, renaixament, teràpia gestalt, vida, vitalitat

Entrada en General, articles