Dijous, 1 de juliol 

El proper dijous 1 de juliol acabem l’activitat d’Iniciació a la MEDITACIÓ que al llarg de l’any hem anat duent a terme amb la participació de moltes persones que us heu apropat a conèixer la meditació. Per acabar de forma especial aquest viatge iniciat al setembre passat, us proposem fer la darrera meditació junts, i desprès veure plegats la pel·lícula “Petit Buda” de Bernardo Bertolucci.

I desitjar-nos així bon estiu,

bones meditacions i bons espais

pel silenci, i l’alenar  (la respiració).

DIJOUS, 1 de juliol, a partir de les 19 h.

Activitat gratuïta

ACCÉS LLIURE

8 de juliol: El Filo de la Navaja

15 de juliol: Encuentros con Hombres Notables

22 de juliol: El Señor Ibrahim y las Flores del Corán

Totes les sessions seran gratuïtes.

Ben aviat, més informació en aquesta mateixa plana.

En uno de sus viajes, el gobernador se detuvo a presentar sus respetos a un reputado y profundo sabio.
- Los asuntos de Estado no me permiten escuchar largos discursos -dijo- ¿Podrías, pues, decirme en unas cuantas frases la esencia de la sabiduria a un hombre tan ocupado como yo?
- Lo diré en una sola palabra, en honor a su Excelencia -dijo el anciano.
- Increíble que lo pueda sintetizar tanto ¿Cuál es esa insólita palabra?
- Silencio.
- Ah, ya… ¿Y cuál es el camino hacia el silencio?
- La meditación.
- ¿Y qué es, si me permite preguntarlo, la meditación?
- Silencio.

Un día Buda  …. 

pasaba a través de un bosque.  Era un caluroso día de verano y tenía mucha sed. Le dijo a Ananda, su principal discípulo:
-Ananda, regresa. Cuatro o cinco kilómetros más atrás hemos pasado por un pequeño arroyo. Tráeme un poco de agua. Llévate mi cuenco de mendicante. Tengo mucha sed y estoy cansado -había envejecido.
Ananda volvió hacia atrás… pero cuando llegó al arroyo, acababan de cruzarlo unas carretas tiradas por bueyes que habían enturbiado toda el agua. Las hojas muertas, que estaban reposando en el fondo, habían subido a la superficie, esta agua ya no se podía beber; estaba demasiado sucia. Regresó con las manos vacías y dijo:
-Tendrás que esperar un poco. Iré por delante. He oído que a sólo cuatro o cinco kilómetros de aquí hay un gran río. Traeré el agua de allí. Pero Buda insistió:
-Regresa y tráeme el agua de ese arroyo.
Ananda no podía entender la insistencia, pero si el Maestro lo dice, el discípulo tiene que obedecer. A pesar de lo absurdo de la situación -que de nuevo tiene que caminar cuatro o cinco kilómetros, y sabe que no merece la pena beber ese agua-, él va. Cuando está yendo, Buda le dice:
-Y no regreses si el agua sigue estando sucia. Si está sucia, siéntate en la orilla en silencio. No hagas nada, no te metas en el arroyo. Siéntate en la orilla en silencio y observa. Antes o después el agua volverá a aclararse, y entonces llena el cuenco y regresa.
Ananda volvió hasta allí. Buda tenía razón: el agua estaba casi clara, las hojas se habían desplazado, el polvo se había asentado. Pero todavía no estaba totalmente transparente, de modo que se sentó en la orilla y observó cómo fluía el río.
Poco a poco se volvió cristalina. Después regresó bailando. Entonces entendió por qué Buda había insistido tanto. Había un cierto mensaje en todo esto para él, y lo había entendido. Le dio el agua a Buda, le dio las gracias a Buda, se postró a sus pies.
Buda dijo:
-¿Qué estás haciendo? Yo te debería de dar las gracias por haber traído el agua.
Ananda dijo:
-Ahora lo puedo entender. Primero me enfadé; no lo mostré, pero estaba enfadado porque era absurdo regresar. Pero ahora he entendido el mensaje. Esto es lo que en realidad necesito en este momento. Con la mente es el mismo caso. Sentado en la orilla de ese pequeño arroyo me hice consciente de que pasa lo mismo con la mente. Si me meto en el arroyo lo volveré a ensuciar. Si me meto en la mente, provocaré más ruido, empezarán a aparecer más problemas, a emerger. Sentado a un lado he aprendido la técnica.
Ahora me sentaré también al lado de la mente, observándolas con todas sus suciedades, problemas, hojas muertas, dolores y heridas, recuerdos y deseos. Me sentaré indiferente en la orilla y esperaré el momento en que todo esté claro.

Etimològicament, la paraula Ioga significa “yugo” que vol dir unió. És a dir, unió del cor, la ment i l’esperit.

Entre els beneficis més importants del Ioga trobem:
1- Augment de la flexibilitat.
2- Millora del to muscular.
3- Té efectes relaxants.
4- Augmenta la concentració.
5- Enforteix els ossos, millora la respiració y la circulació.
6- Estimula el sistema immunològic.
7- Millora el funcionamient dels òrgans sexuals.
8- Ajuda a controlar les emocions .

El Ioga és recomanat a totes les persones, inclús aquelles persones que tinguin dificultats, poguent adaptar-les a les seves necessitats.

Les tècniques de treball són Asanas (postures), Pranayama (tècniques de respiració) i Relaxació i Meditació, entre altres.

-          ASANAS: Mantenen el cos lleuger i en salut. Unifica en armonia, cos i ment, amb la respiració.

En les asanas prens consciència de les sensacions corporals, com visceres, articulacions, òrgans i de les fluctuacions de la ment, ajudant a desenvolupar la interiorització.

Las asanas es realitzen de peu, assegut, invertit i estirat.

-          PRANAYAMA: Al llarg de la pràctica, la respiració s’incorpora al moviment i a l’asana.

Al finalitzar la pràctica es podrà realitzar un Pranayama determinat, amb la intenció de apaivagar la ment y produir un estat de relax i de interiorització.

-          RELAXACIÓ: Podem acabar la sessió amb alguna de les diferents tècniques de relaxació o visualització, obtenint així un estat de calma y benestar.

-          MEDITACIÓN: La pràctica ens portarà a un estat meditatiu, que ens endinsarà a la observació de la ment i a la equanimitat enfront als pensamients, portant-nos a conectar amb la essència del ésser.

Tot això sense oblidar la base de la filosofia dels “Sutras de Patanjali”.

Aquest text comença dient: “Cuando cesa la agitación de la mente (Pensamientos, emociones y sensaciones fluctuantes) surge el estado real del Yoga”

La disciplina de la pràctica del Ioga, a més dels beneficis físics, ja citats, propícia un canvi intern. Ens dóna la capacitat de ser més observadors, a no implicar-nos tant emocionalment, estar més equanims davant la vida i en un estat de més quietut i equilibri.

A més, ajuda a desenvolupar els veritables valors de la vida, entre ells la compasió.

Com Buda deia: “No hay otra felicidad que la paz interior”

Sesions de Ioga dies:        Dilluns y Dimecres de 19.45 a 21h.

Dimars y Dijous de 9.15 a 10.30h.

Dimars y Dijous de 10.45 a 12h.

Preu: 35 €/mes.

A cura de la Júlia, professora de Ioga de la escola de TDK DESIKACHAR, perteneixent a la UEY.

Terapeuta Gestàltica, formada en Teràpia Integrativa amb en Claudio Naranjo.

Sortim del poble de Sant Iscle de Vallalta i aviat ens endinsem a la natura. Percebi’m la intensa presència que ens acompanya.

Fulles de tots els colors ens ofereixen una catifa confortable i càlida per a seure i compartir qui som i com és això de la conciència. Costa trobar les paraules. La ment de seguida comenta, es posa per davant i diu que no comprèn. Ja, el que venim a intentar practicar es estar en contacte amb un lloc al nostre interior que no té a veure amb el racional, un espai de pau i tranquil·litat en el que no hi ha ment, i per tant això és quelcom que aquesta no pot comprendre.

Tots o quasi tots hem accedit en aquest lloc en algun moment de la nostra vida. Són moments d’intensa plenitud, en paraules de Maslow (en castellà) “experiencias cumbre”.

La proposta és caminar en silenci, en contacte  amb la teva respiració, el moviment del cos…també proposem exercicis per mirar, escoltar, tocar, olorar i relacionar-nos amb la Natura amb més profunditat…

Travessem boscos d’alzines fins arribar a la cova de les Dones D’aigua. L’energia de la zona és intensa, present. Proposo parar-nos allà un instant sentint, percebent. Posant atenció en arrelar els peus a la terra…

Sento  una felicitat que només es dóna quan camino present per la Natura, es tracta d’una profunda alegria, se’m dibuixa a la cara un somriure, però dels autèntics… J

Es tracta d’ Ananda, la felicitat de SER…

Continuem caminant fins arribar al Pla dels Forcs. El paratge ens acompanya intensament durant tota la caminada. Cada persona del grup ja té dintre un bon espai de presència. La proposta també inclou relacionar-me amb l’altre desde un altre lloc, d’una altra forma. Continuem en silenci.

Arriben uns caçadors. Ens adverteixen que “faran una batuda” per la zona. En algunes persones del grup, ens passen coses a dintre amb això. Estem pendents del cos, i d’allò que es mou amb allò que ens està passant.

Al continuar el camí, varis ramats d’ovelles ens rodegen i travessen. Difícil d’explicar la magnífica estampa d’arbres vestits per la tardor, tenyida del blanc, marró i negre de les ovelles baixant i belant, amb les esquelles sonant…ramaders i gossos ens saluden.

 Treballem a la Natura per varis motius. La impressibilitat del que succeirà és un d’ells, i és aquest un bon entrenament per la presència. És com la vida mateixa, en la que mai podem saber què succeirà per més que invertim recursos a controlar-ho.

L’altre és per l’ajuda que ens ofereix per accedir en aquest espai intern, i per tant, millorar la nostra vida.

I la tercera i més important és per tornar a la Natura allò que ella sempre està disposada a donar-nos.

 Continuarà…

Us proposem una nova manera d’estar en contacte amb la natura, amb més consciència i més profunditat. 

Es tracta d’una excursió-taller dirigida per Begoña Castillo, terapeuta Gestalt i Flors de Bach, i guiada per Max Pedretti,guia de muntanya.

Durant l’ excursió, proposem diferents exercicis com caminar en silenci, meditació del ara, entrar en contacte  amb la respiració, la vista, el tacte, la escolta, el cos.

Una experiència per connectar amb tu mateix/a i l’entorn i que et servirà per la teva vida quotidiana.

S’ ha de portar menjar tipus picnic, aigua, impermeable i botes per caminar.

La proposta és caminar en silenci durant tot el dia, obrint només espais a la paraula per compartir el que ens està passant i aclarir dubtes sobre la pràctica. El Silenci ajuda a estar més presents a les nostres sensacions corporals i a la informació que ens donen els sentits.

En aquesta excursió no hi ha cap destí a assolir, no arribant potser a on teníem previst. La proposta es ESTAR durant el camí, i no plantejar una possible fita. 

La pràctica de la presencia ens fa sentir-nos més vius, i relacionar-nos amb la vida i les persones d’una altra manera.

La natura ens ajuda enormement a connectar amb allò que tots nosaltres ja tenim en el nostre interior, el SER.

 Recorda que el que realment busquem a la Vida només es troba en el moment Present.

Ahir algú em deia que els adults no podem ser innocents, que tant sols podem ser responsables. I en certa manera crec que tenia raó: cap de nosaltres, que no vam néixer ahir, podem presumir de no haver trencat un plat i, des d’aquest punt de vista, el més que podem fer és responsabilitzar-nos dels nostres actes. Tanmateix, aquesta és una perspectiva que mira cap el passat, una mirada de ben segur necessària, però que obvia la transformació necessària en el aquí i ara. Doncs si en aquesta mirada la responsabilitat és una obvietat (jo vaig fer el que vaig fer i dels meus actes se’n deriven les conseqüències que se’n deriven), tant el sentir-se culpable com el sentir-se innocent son fenòmens de l’aquí i ara. Dit d’un altre manera, si els adults no podem ser innocents, tampoc podem ser culpables, però ens podem sentir culpables o innocents; en canvi, la responsabilitat no és un sentiment, sinó la constatació de la coherència i l’equilibri entre els meus actes i les seves conseqüències, i entre el que faig, el que sento i el que penso.

La culpa ens parla de que em perdut aquest equilibri, i com tots els sentiments anomenats negatius, i ens demana fer-nos-en responsables, es a dir, respondre-hi actuant sobre nosaltres mateixos o sobre el món de manera que el resultat sigui retrobar l’equilibri. Quan l’acció conseqüent és encertada, ens sentim reconciliats amb nosaltres mateixos, amb el món, amb la persona a que haguem pogut perjudicar. I si la reparació no és possible, si més no haurem après la lliçó.

En qualsevol cas responsabilitzar-nos del sentiment de culpa sempre ens porta a una retrobada amb el propi ésser, i aquest sempre és innocent.

Si vols més informació sobre el Grup de Creixement Personal i Creatiu fes clic aquí.

I si vols caminar amb nosaltres, truca’m al 669 301 278.

Fins aviat

La culpa ens lliga al nostre passat: la innocència tant sols és possible en el aquí i ara. Tanmateix, en el aquí i ara no hi ha tant sols innocència: també hi ha frustració. Sense frustració no ens mouríem de lloc, ens quedaríem sempre igual. La frustració és el motor del creixement, doncs la frustració és el món mostrant-nos on estan els nostres límits.

Però en la vida sempre ha d’haver un equilibri entre frustració i satisfacció. I a cada frustració cal una nova oportunitat, no per repetir els mateixos errors, no per insistir en un camí que ja em après que no ens du allà on volem anar, sinó per provar quelcom nou.

El més humà dels errors és insistir en els vells camins, en camins sense sortida, en vies mortes, caure novament en els vells errors que un i altre cop donen lloc a noves frustracions. Però aquí ja no trobem el món frustrant-nos, sinó que som nosaltres mateixos els qui ens aboquem un i altre cop a la mateixa frustració. Rebutgem o volem ignorar que allà hi ha alguna cosa que no ens deixa passar, i seguim dient que és el món o quelcom fora del nostre control el que no ens permet seguir endavant. Però nosaltres ens seguim esforçant i volem controlar-ho sigui com sigui, o fins i tot diem, sense dubtes aparents, que realment ho tenim controlat, que no passa rés, que així és com hem triat viure. I ens creiem lliures sense adonar-nos de que vivim encadenats a un mur.

El perdó té molt a veure amb acceptar els límits que em tingut en el nostre passat i donar-nos la llibertat de triar nous camins que ens obrin la porta a noves realitats; la innocència no té tant a veure amb una falta de límits com amb una autèntica acceptació de que els límits existeixen. No importa si aquell límit ha d’existir o no: més bé es tracta d’acceptar que hi ha alguna cosa que cau fora del nostre control. No importa si està o no està en la nostra mà transformar la situació per ajustar-la als nostres esquemes, als nostres gustos, a la nostra manera de fer o de sentir. De manera natural tendim a harmonitzar-nos amb el nostre entorn, i si els límits han de ser superats, ho seran. Harmonitzar-nos vol dir moure’ns en direcció a adoptar l’autèntic lloc que ens correspon en la situació, i amb aquest moviment realment estem transformant la situació de la que formem part. Si en aquest moviment el límit desapareix, integrem i ens integrem en la nostra relació amb allò que prèviament vivíem com aliè a nosaltres. Si no, vol dir que cal agafar un altre camí.

La innocència no ens evita de cometre nous errors, però ens habilita per poder seguir aprenent d’ells.

Si vols més informació sobre el Grup de Creixement Personal i Creatiu fes clic aquí.

I si vols caminar amb nosaltres, truca’m al 669 301 278.

Fins aviat