Ahir algú em deia que els adults no podem ser innocents, que tant sols podem ser responsables. I en certa manera crec que tenia raó: cap de nosaltres, que no vam néixer ahir, podem presumir de no haver trencat un plat i, des d’aquest punt de vista, el més que podem fer és responsabilitzar-nos dels nostres actes. Tanmateix, aquesta és una perspectiva que mira cap el passat, una mirada de ben segur necessària, però que obvia la transformació necessària en el aquí i ara. Doncs si en aquesta mirada la responsabilitat és una obvietat (jo vaig fer el que vaig fer i dels meus actes se’n deriven les conseqüències que se’n deriven), tant el sentir-se culpable com el sentir-se innocent son fenòmens de l’aquí i ara. Dit d’un altre manera, si els adults no podem ser innocents, tampoc podem ser culpables, però ens podem sentir culpables o innocents; en canvi, la responsabilitat no és un sentiment, sinó la constatació de la coherència i l’equilibri entre els meus actes i les seves conseqüències, i entre el que faig, el que sento i el que penso.

La culpa ens parla de que em perdut aquest equilibri, i com tots els sentiments anomenats negatius, i ens demana fer-nos-en responsables, es a dir, respondre-hi actuant sobre nosaltres mateixos o sobre el món de manera que el resultat sigui retrobar l’equilibri. Quan l’acció conseqüent és encertada, ens sentim reconciliats amb nosaltres mateixos, amb el món, amb la persona a que haguem pogut perjudicar. I si la reparació no és possible, si més no haurem après la lliçó.

En qualsevol cas responsabilitzar-nos del sentiment de culpa sempre ens porta a una retrobada amb el propi ésser, i aquest sempre és innocent.

Si vols més informació sobre el Grup de Creixement Personal i Creatiu fes clic aquí.

I si vols caminar amb nosaltres, truca’m al 669 301 278.

Fins aviat

La culpa ens lliga al nostre passat: la innocència tant sols és possible en el aquí i ara. Tanmateix, en el aquí i ara no hi ha tant sols innocència: també hi ha frustració. Sense frustració no ens mouríem de lloc, ens quedaríem sempre igual. La frustració és el motor del creixement, doncs la frustració és el món mostrant-nos on estan els nostres límits.

Però en la vida sempre ha d’haver un equilibri entre frustració i satisfacció. I a cada frustració cal una nova oportunitat, no per repetir els mateixos errors, no per insistir en un camí que ja em après que no ens du allà on volem anar, sinó per provar quelcom nou.

El més humà dels errors és insistir en els vells camins, en camins sense sortida, en vies mortes, caure novament en els vells errors que un i altre cop donen lloc a noves frustracions. Però aquí ja no trobem el món frustrant-nos, sinó que som nosaltres mateixos els qui ens aboquem un i altre cop a la mateixa frustració. Rebutgem o volem ignorar que allà hi ha alguna cosa que no ens deixa passar, i seguim dient que és el món o quelcom fora del nostre control el que no ens permet seguir endavant. Però nosaltres ens seguim esforçant i volem controlar-ho sigui com sigui, o fins i tot diem, sense dubtes aparents, que realment ho tenim controlat, que no passa rés, que així és com hem triat viure. I ens creiem lliures sense adonar-nos de que vivim encadenats a un mur.

El perdó té molt a veure amb acceptar els límits que em tingut en el nostre passat i donar-nos la llibertat de triar nous camins que ens obrin la porta a noves realitats; la innocència no té tant a veure amb una falta de límits com amb una autèntica acceptació de que els límits existeixen. No importa si aquell límit ha d’existir o no: més bé es tracta d’acceptar que hi ha alguna cosa que cau fora del nostre control. No importa si està o no està en la nostra mà transformar la situació per ajustar-la als nostres esquemes, als nostres gustos, a la nostra manera de fer o de sentir. De manera natural tendim a harmonitzar-nos amb el nostre entorn, i si els límits han de ser superats, ho seran. Harmonitzar-nos vol dir moure’ns en direcció a adoptar l’autèntic lloc que ens correspon en la situació, i amb aquest moviment realment estem transformant la situació de la que formem part. Si en aquest moviment el límit desapareix, integrem i ens integrem en la nostra relació amb allò que prèviament vivíem com aliè a nosaltres. Si no, vol dir que cal agafar un altre camí.

La innocència no ens evita de cometre nous errors, però ens habilita per poder seguir aprenent d’ells.

Si vols més informació sobre el Grup de Creixement Personal i Creatiu fes clic aquí.

I si vols caminar amb nosaltres, truca’m al 669 301 278.

Fins aviat

El divendres 20 de novembre, a les 7 del vespre, al centre cívic Pla d’en Boet, al carrer Juan Sebastian Elcano, 6, de Mataró.

A cura d’en Jordi Plà, psicòleg i terapeuta Gestalt.

Entrada lliure.

Esteu tots convidats.

Tot allò que fem, sentim, pensem, tot allò de que es composa la nostra vida, té lloc en el aquí i ara.

Aquest va ser el tema de la nostra última sessió del Grup de Creixement Personal i Creatiu, on vam estendre un pont entre el nostre cos, les nostres emocions i la nostra fantasia, aprenent algunes coses sobre com podem viure més tranquils, serens i conscients centrant-nos en el aquí i ara.

Ens tornarem a trobar la setmana que ve, amb un nou horari: començarem a 2/4 de set i acabarem a les 9 del vespre.

Si vols més informació sobre el Grup de Creixement Personal i Creatiu fes clic aquí.

I si vols caminar amb nosaltres, trucam al 669 301 278.

Fins aviat

És un espai on un conjunt de persones es reuneixen per, amb la guia d’un terapeuta, desenvolupar recursos i habilitats que ens ajuden a fer front a les nostres necessitats de caire afectiu i emocional. Diguem que estem parlant d’aquella mena de recursos, com l’autoestima, l’assertivitat, la capacitat comunicativa, l’autosuport o la capacitat d’atenció, ens ajuden a millorar la nostra qualitat de vida, a estar més en pau amb nosaltres mateixos i el món que ens envolta.

El grup de creixement personal es desenvolupa en un ambient de confiança mútua que facilita l’expressió dels sentiments i afavoreix el respecte i l’acceptació de cadascú, fent possible experimentar amb seguretat noves formes de relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb el món.

Per què “Grup de Creixement Personal i Creatiu? Quina relació hi ha entre creixement personal i creativitat?

Cal entendre que el creixement sempre és un acte creatiu. Comença en el moment de la nostra concepció i es desenvolupa al llarg de la nostra vida, i a cada nou pas, dona sempre lloc a quelcom nou.

Tanmateix, en el cas dels éssers humans, hi ha sempre un moment en la infància en que comencem a prendre decisions, a escollir què, qui i com volem ser, de manera que passem de ser subjectes passius del creixement a convertir-nos en agents actius.

El cert és que aquestes decisions sovint son inconscients, però si en prenem consciència ens descobrim com a creadors de nosaltres mateixos i de la nostra vida.

Quina diferència hi ha entre un grup de creixement personal i un grup terapèutic?

Des de la òptica de la teràpia Gestalt, cap. La Gestalt no adopta el model mèdic que es guia per la polaritat salut-malaltia. Des del punt de vista guestàltic entenem la salut com un continu procés de creixement, i allò que acostumem a anomenar amb termes com malaltia, disfunció o neurosi, no fa altre cosa que reflectir els esforços de l’organisme per reprendre’l quan es veu dificultat o interromput.

Llavors podem considerar el creixement personal (desenvolupament, maduració, també en podríem dir) com a objectiu de qualsevol procés terapèutic, i la teràpia com el mitjà que ens hi condueix.

Què ens aporta un grup de creixement personal que no trobem en una teràpia individual?

En primer lloc he de dir que el procés individual i el procés grupal son coses diferents i en absolut incompatibles. És més, en la major part dels casos i sempre que sigui possible, és recomanable simultaniejar-los.

Si en la teràpia individual posem en focus d’atenció especialment en la “relació” de la persona amb si mateixa (com “conviu” amb els seus records, amb els seus sentiments, amb la manera de funcionar de la seva ment, amb els seus desigs o les seves pors…), en el grup el enfocament es desplaça cap a la seva manera de relacionar-se amb el seu entorn. En aquest sentit, el grup no deixa de ser una mena de “laboratori” on es “reprodueix” el entorn de la persona a petita escala. I donat que la nostra vida, vulguem-ho o no, es desenvolupa en relació al nostre entorn, això li dona una gran riquesa a la teràpia en grup.

A més, la natura del treball grupal porta a que els aprenentatges de les diferents persones que hi participen interaccionin i es potenciïn: jo aprenc de la meva experiència, però la experiència del meu company, quan és compartida, també porta un aprenentatge per a mi.

Per altre banda, el sentiment solidari que es crea dins el grup, de per si és sanador. Ni que sigui per unes hores a la setmana, ja no soc jo sòl enfrontat als meus problemes, sinó que som un col·lectiu amb un objectiu comú: el creixement.

I un altre aspecte, potser marginal, però penso que no per això menys important, és que el cost d’un procés grupal és molt més econòmic que el de un procés individual, amb la qual cosa el fa accessible fins i tot per les rendes més baixes.

Com pot saber una persona si és més adequat per ella un procés de teràpia individual o un procés grupal?

El Grup de Creixement Personal i Creatiu està recomanat per qualsevol persona motivada per la seva salut i el creixement personal. Ja he dit més amunt que el treball individual i el grupal no son excloents, sinó complementaris. Per altre banda, no crec que les persones prenguem aquesta mena de decisions segons “allò que és més adequat per nosaltres” (tot i que sovint així ho justifiquem), sinó segons les nostres preferències i inclinacions. I penso que realment així ha de ser. Si seguim la nostra “veu interior”, la nostra intuïció, no ens acostumem a equivocar.

Tanmateix, quan a Alenar s’acosta algú interessant-se per alguna de les nostres activitats, acostumem a fer una entrevista prèvia on tractem de conèixer una mica la persona, i si es necessari li podem donar la nostra opinió professional sobre allò que pot ser més convenient per ella.

Què es fa en un grup de creixement personal? Quines activitats es desenvolupen?

Poden ser moltes i molt variades, i en el context d’un grup d’orientació gestàltica, poden estar molt en funció del aquí i ara, de la creativitat del terapeuta i de “com respiri” el grup, de la necessitat col·lectiva del moment.

Precisament, jo trobo especialment riques les propostes de treball amb l’ “aquí i ara”, propostes d’atenció al propi cos o a les emocions, com treballs de relaxació, o els exercicis d’atenció interpersonal, que ens ajuden a desenvolupar la nostra capacitat comunicativa i son una finestra oberta a l’autoconeixement.

També son molt interessants (i la seva varietat pot ser pràcticament infinita) les activitats que s’orienten a recuperar el nostre potencial lúdic. Penseu: com vam aprendre, de nens, a descobrir-nos a nosaltres mateixos i a descobrir el món si no es jugant? En la nostra cultura es considera que el joc és cosa de nens, però per continuar creixent i madurant cal continuar jugant.

Diguem que aquest son dos grans blocs d’activitats, però en poden haver d’altres. I, com no, tot allò que afavoreixi la comunicació i el compartir dins el grup, sempre cobra un paper rellevant.

Jo vull participar en el Grup de Creixement Personal i Creatiu. Què més he de saber? Què he de fer per apuntar-m’hi?

Doncs has de saber que el Grup de Creixement Personal i Creatiu té lloc a Alenar els dimarts de 2/4 de 7 a 9 del vespre. I que per inscriure-t’hi cal que truquis a Alenar, al 93 790 93 48 , o bé directament al Jordi, al 669 301 278.

I que seràs ben vingut. Fins aviat!

Per mantenir la salut – o recuperar-la si és el cas – tots necessitem un cos sòlid i flexible, capaç de donar suport a la nostra activitat, la energia necessària per desenvolupar-la i un sistema nerviós equilibrat que la dirigeixi i la organitzi de manera eficaç. La relaxació és un compendi de tècniques que ens ajuden a tenir cura d’aquest aspectes fonamentals del nostre organisme, obrint-nos la porta de la serenor, el descans i la vitalitat.

La pràctica de la relaxació pot ser beneficiosa per tothom. Tanmateix, és especialment recomanable per persones que estan passant per alguna dificultat física o emocional, que estan sotmeses a estrès, que pateixen d’ansietat, insomni, dolor o cansament crònic…

L’activitat del grup Relaxació i Benestar tindrà lloc a partir del 21 d’octubre els dimecres de 10 a 2/4 de dotze del matí a Alenar, i serà conduit per en Jordi Plà, psicòleg i terapeuta Gestalt, i la Mercè Solé, terapeuta Gestalt i especialista en tècniques de relaxació.
La quota per assistir a l’Espai de Relaxació i Benestar és de 35€ al mes. No obstant, en el cas de persones que no tinguin la possibilitat d’assistir-hi regularment, podran accedir a sessions soltes al preu de 10€/sessió. Tanmateix, hi ha previstes beques i descomptes per persones amb necessitats especials (aturats, jubilats, cuidadors de malalts de llarga duració…), per les quals considerem que és especialment recomanable el treball en relaxació.

És ser conscient de mi mateix i del món que m’envolta, expressant, compartint i sentint que la vida és un bé preciós.

És reconèixer-me en allò que em passa per així poder retrobar-me.

És canvi i renovació: construir quelcom nou aprofitant el que tinc i deixar enrera allò que ja no em serveix.

És trobar noves solucions a vells problemes.

És estar despert i atent, aprofitant les oportunitats per créixer que la vida m’ofereix.

És lluitar pel que vull, fent front als obstacles, i desprès descansar.

És estar disposat a aprendre i mirar la vida amb ulls de nen, deixant-me portar pel joc, a la recerca d’allò que s’amaga rera les coses petites.

És participar de la vida: mirar, escoltar, sentir, adonar-me, actuar, imaginar…

Tot això i moltes altres coses que es poden dir sobre la creativitat.

Jordi Plà

En Fritz Perls, psiquiatre alemany establert als Estats Units, va sorprendre al món durant la segona meitat del segle passat per la tremenda efectivitat que aconseguia amb la seva manera de treballar, donant lloc l’escola terapèutica més fructífera i dinàmica que ha existit des del naixement de la psicologia moderna. En va dir Teràpia Gestalt.
Des de la Teràpia Gestalt entenem que tots els éssers humans tenim un impuls natural cap a la salut i la maduració, i estem constituïts per un conjunt singular i irrepetible de potencialitats que desenvolupem mitjançant el creixement i l’aprenentatge. Aquest desenvolupament, que és una aspiració explícita i implícita de tot ésser humà, es produeix en un procés natural, autònom, espontani i creatiu.
Tanmateix, al llarg de la nostra vida, no és estrany que ens trobem amb obstacles o crisis que dificulten aquest procès i que poden obeir a múltiples circumstàncies. Des de la teràpia gestalt entenem que la majoria d’aquestes situacions son oportunitats per avançar i desenvolupar-nos. En aquests casos, la consciència del nostre cos, emoció i pensament, així com del món que ens envolta, ens permet trobar les respostes més adequades a les dificultats que la vida ens planteja, de manera que redundaran en nous aprenentatges i recursos personals que estaran disponibles per fer front a futures dificultats. Però, si falta aquesta consciència, es crearà una “situació inconclusa”, en un tema pendent que ens condicionarà en el nostre desenvolupament i ens produirà malestar en el nostre dia a dia. L’acumulació de situacions inconcluses pot, fins i tot, fer-nos emmalaltir, tant psicològica com físicament.
El enfocament gestàltic és sobre la manera de funcionar de la persona, tant en el seu context habitual com en el context de la consulta. En lloc de proporcionar-li una solució, el terapeuta col·labora amb el client en el procés de posar llum en com aquest participa del problema, posant atenció en la seva manera de sentir i comportar-se. En certa manera, el terapeuta actua com un entrenador de la consciència que ajuda al client fent-li preguntes o creant experiments que l’ajuden a dirigir-la cap a l’experiència del moment: potenciant l’atenció a l’aquí i ara, l’expressió de les emocions i la auto-responsabilitat, la persona arriba a una major claredat al respecte dels motius i desigs que, en gran mesura, li passen inadvertits en el dia a dia, i pot, llavors, prendre decisions que estiguin més d’acord amb les seves autèntiques necessitats, aconseguint reduir el patiment i augmentar el seu grau de satisfacció personal.

Jordi Plà