Dijous, 1 de juliol 

El proper dijous 1 de juliol acabem l’activitat d’Iniciació a la MEDITACIÓ que al llarg de l’any hem anat duent a terme amb la participació de moltes persones que us heu apropat a conèixer la meditació. Per acabar de forma especial aquest viatge iniciat al setembre passat, us proposem fer la darrera meditació junts, i desprès veure plegats la pel·lícula “Petit Buda” de Bernardo Bertolucci.

I desitjar-nos així bon estiu,

bones meditacions i bons espais

pel silenci, i l’alenar  (la respiració).

DIJOUS, 1 de juliol, a partir de les 19 h.

Activitat gratuïta

ACCÉS LLIURE

En uno de sus viajes, el gobernador se detuvo a presentar sus respetos a un reputado y profundo sabio.
- Los asuntos de Estado no me permiten escuchar largos discursos -dijo- ¿Podrías, pues, decirme en unas cuantas frases la esencia de la sabiduria a un hombre tan ocupado como yo?
- Lo diré en una sola palabra, en honor a su Excelencia -dijo el anciano.
- Increíble que lo pueda sintetizar tanto ¿Cuál es esa insólita palabra?
- Silencio.
- Ah, ya… ¿Y cuál es el camino hacia el silencio?
- La meditación.
- ¿Y qué es, si me permite preguntarlo, la meditación?
- Silencio.

Un día Buda  …. 

pasaba a través de un bosque.  Era un caluroso día de verano y tenía mucha sed. Le dijo a Ananda, su principal discípulo:
-Ananda, regresa. Cuatro o cinco kilómetros más atrás hemos pasado por un pequeño arroyo. Tráeme un poco de agua. Llévate mi cuenco de mendicante. Tengo mucha sed y estoy cansado -había envejecido.
Ananda volvió hacia atrás… pero cuando llegó al arroyo, acababan de cruzarlo unas carretas tiradas por bueyes que habían enturbiado toda el agua. Las hojas muertas, que estaban reposando en el fondo, habían subido a la superficie, esta agua ya no se podía beber; estaba demasiado sucia. Regresó con las manos vacías y dijo:
-Tendrás que esperar un poco. Iré por delante. He oído que a sólo cuatro o cinco kilómetros de aquí hay un gran río. Traeré el agua de allí. Pero Buda insistió:
-Regresa y tráeme el agua de ese arroyo.
Ananda no podía entender la insistencia, pero si el Maestro lo dice, el discípulo tiene que obedecer. A pesar de lo absurdo de la situación -que de nuevo tiene que caminar cuatro o cinco kilómetros, y sabe que no merece la pena beber ese agua-, él va. Cuando está yendo, Buda le dice:
-Y no regreses si el agua sigue estando sucia. Si está sucia, siéntate en la orilla en silencio. No hagas nada, no te metas en el arroyo. Siéntate en la orilla en silencio y observa. Antes o después el agua volverá a aclararse, y entonces llena el cuenco y regresa.
Ananda volvió hasta allí. Buda tenía razón: el agua estaba casi clara, las hojas se habían desplazado, el polvo se había asentado. Pero todavía no estaba totalmente transparente, de modo que se sentó en la orilla y observó cómo fluía el río.
Poco a poco se volvió cristalina. Después regresó bailando. Entonces entendió por qué Buda había insistido tanto. Había un cierto mensaje en todo esto para él, y lo había entendido. Le dio el agua a Buda, le dio las gracias a Buda, se postró a sus pies.
Buda dijo:
-¿Qué estás haciendo? Yo te debería de dar las gracias por haber traído el agua.
Ananda dijo:
-Ahora lo puedo entender. Primero me enfadé; no lo mostré, pero estaba enfadado porque era absurdo regresar. Pero ahora he entendido el mensaje. Esto es lo que en realidad necesito en este momento. Con la mente es el mismo caso. Sentado en la orilla de ese pequeño arroyo me hice consciente de que pasa lo mismo con la mente. Si me meto en el arroyo lo volveré a ensuciar. Si me meto en la mente, provocaré más ruido, empezarán a aparecer más problemas, a emerger. Sentado a un lado he aprendido la técnica.
Ahora me sentaré también al lado de la mente, observándolas con todas sus suciedades, problemas, hojas muertas, dolores y heridas, recuerdos y deseos. Me sentaré indiferente en la orilla y esperaré el momento en que todo esté claro.

Us proposem una nova manera d’estar en contacte amb la natura, amb més consciència i més profunditat. 

Es tracta d’una excursió-taller dirigida per Begoña Castillo, terapeuta Gestalt i Flors de Bach, i guiada per Max Pedretti,guia de muntanya.

Durant l’ excursió, proposem diferents exercicis com caminar en silenci, meditació del ara, entrar en contacte  amb la respiració, la vista, el tacte, la escolta, el cos.

Una experiència per connectar amb tu mateix/a i l’entorn i que et servirà per la teva vida quotidiana.

S’ ha de portar menjar tipus picnic, aigua, impermeable i botes per caminar.

La proposta és caminar en silenci durant tot el dia, obrint només espais a la paraula per compartir el que ens està passant i aclarir dubtes sobre la pràctica. El Silenci ajuda a estar més presents a les nostres sensacions corporals i a la informació que ens donen els sentits.

En aquesta excursió no hi ha cap destí a assolir, no arribant potser a on teníem previst. La proposta es ESTAR durant el camí, i no plantejar una possible fita. 

La pràctica de la presencia ens fa sentir-nos més vius, i relacionar-nos amb la vida i les persones d’una altra manera.

La natura ens ajuda enormement a connectar amb allò que tots nosaltres ja tenim en el nostre interior, el SER.

 Recorda que el que realment busquem a la Vida només es troba en el moment Present.

Ahir algú em deia que els adults no podem ser innocents, que tant sols podem ser responsables. I en certa manera crec que tenia raó: cap de nosaltres, que no vam néixer ahir, podem presumir de no haver trencat un plat i, des d’aquest punt de vista, el més que podem fer és responsabilitzar-nos dels nostres actes. Tanmateix, aquesta és una perspectiva que mira cap el passat, una mirada de ben segur necessària, però que obvia la transformació necessària en el aquí i ara. Doncs si en aquesta mirada la responsabilitat és una obvietat (jo vaig fer el que vaig fer i dels meus actes se’n deriven les conseqüències que se’n deriven), tant el sentir-se culpable com el sentir-se innocent son fenòmens de l’aquí i ara. Dit d’un altre manera, si els adults no podem ser innocents, tampoc podem ser culpables, però ens podem sentir culpables o innocents; en canvi, la responsabilitat no és un sentiment, sinó la constatació de la coherència i l’equilibri entre els meus actes i les seves conseqüències, i entre el que faig, el que sento i el que penso.

La culpa ens parla de que em perdut aquest equilibri, i com tots els sentiments anomenats negatius, i ens demana fer-nos-en responsables, es a dir, respondre-hi actuant sobre nosaltres mateixos o sobre el món de manera que el resultat sigui retrobar l’equilibri. Quan l’acció conseqüent és encertada, ens sentim reconciliats amb nosaltres mateixos, amb el món, amb la persona a que haguem pogut perjudicar. I si la reparació no és possible, si més no haurem après la lliçó.

En qualsevol cas responsabilitzar-nos del sentiment de culpa sempre ens porta a una retrobada amb el propi ésser, i aquest sempre és innocent.

Si vols més informació sobre el Grup de Creixement Personal i Creatiu fes clic aquí.

I si vols caminar amb nosaltres, truca’m al 669 301 278.

Fins aviat

La culpa ens lliga al nostre passat: la innocència tant sols és possible en el aquí i ara. Tanmateix, en el aquí i ara no hi ha tant sols innocència: també hi ha frustració. Sense frustració no ens mouríem de lloc, ens quedaríem sempre igual. La frustració és el motor del creixement, doncs la frustració és el món mostrant-nos on estan els nostres límits.

Però en la vida sempre ha d’haver un equilibri entre frustració i satisfacció. I a cada frustració cal una nova oportunitat, no per repetir els mateixos errors, no per insistir en un camí que ja em après que no ens du allà on volem anar, sinó per provar quelcom nou.

El més humà dels errors és insistir en els vells camins, en camins sense sortida, en vies mortes, caure novament en els vells errors que un i altre cop donen lloc a noves frustracions. Però aquí ja no trobem el món frustrant-nos, sinó que som nosaltres mateixos els qui ens aboquem un i altre cop a la mateixa frustració. Rebutgem o volem ignorar que allà hi ha alguna cosa que no ens deixa passar, i seguim dient que és el món o quelcom fora del nostre control el que no ens permet seguir endavant. Però nosaltres ens seguim esforçant i volem controlar-ho sigui com sigui, o fins i tot diem, sense dubtes aparents, que realment ho tenim controlat, que no passa rés, que així és com hem triat viure. I ens creiem lliures sense adonar-nos de que vivim encadenats a un mur.

El perdó té molt a veure amb acceptar els límits que em tingut en el nostre passat i donar-nos la llibertat de triar nous camins que ens obrin la porta a noves realitats; la innocència no té tant a veure amb una falta de límits com amb una autèntica acceptació de que els límits existeixen. No importa si aquell límit ha d’existir o no: més bé es tracta d’acceptar que hi ha alguna cosa que cau fora del nostre control. No importa si està o no està en la nostra mà transformar la situació per ajustar-la als nostres esquemes, als nostres gustos, a la nostra manera de fer o de sentir. De manera natural tendim a harmonitzar-nos amb el nostre entorn, i si els límits han de ser superats, ho seran. Harmonitzar-nos vol dir moure’ns en direcció a adoptar l’autèntic lloc que ens correspon en la situació, i amb aquest moviment realment estem transformant la situació de la que formem part. Si en aquest moviment el límit desapareix, integrem i ens integrem en la nostra relació amb allò que prèviament vivíem com aliè a nosaltres. Si no, vol dir que cal agafar un altre camí.

La innocència no ens evita de cometre nous errors, però ens habilita per poder seguir aprenent d’ells.

Si vols més informació sobre el Grup de Creixement Personal i Creatiu fes clic aquí.

I si vols caminar amb nosaltres, truca’m al 669 301 278.

Fins aviat

El divendres 20 de novembre, a les 7 del vespre, al centre cívic Pla d’en Boet, al carrer Juan Sebastian Elcano, 6, de Mataró.

A cura d’en Jordi Plà, psicòleg i terapeuta Gestalt.

Entrada lliure.

Esteu tots convidats.

Tot allò que fem, sentim, pensem, tot allò de que es composa la nostra vida, té lloc en el aquí i ara.

Aquest va ser el tema de la nostra última sessió del Grup de Creixement Personal i Creatiu, on vam estendre un pont entre el nostre cos, les nostres emocions i la nostra fantasia, aprenent algunes coses sobre com podem viure més tranquils, serens i conscients centrant-nos en el aquí i ara.

Ens tornarem a trobar la setmana que ve, amb un nou horari: començarem a 2/4 de set i acabarem a les 9 del vespre.

Si vols més informació sobre el Grup de Creixement Personal i Creatiu fes clic aquí.

I si vols caminar amb nosaltres, trucam al 669 301 278.

Fins aviat

Per mantenir la salut – o recuperar-la si és el cas – tots necessitem un cos sòlid i flexible, capaç de donar suport a la nostra activitat, la energia necessària per desenvolupar-la i un sistema nerviós equilibrat que la dirigeixi i la organitzi de manera eficaç. La relaxació és un compendi de tècniques que ens ajuden a tenir cura d’aquest aspectes fonamentals del nostre organisme, obrint-nos la porta de la serenor, el descans i la vitalitat.

La pràctica de la relaxació pot ser beneficiosa per tothom. Tanmateix, és especialment recomanable per persones que estan passant per alguna dificultat física o emocional, que estan sotmeses a estrès, que pateixen d’ansietat, insomni, dolor o cansament crònic…

L’activitat del grup Relaxació i Benestar tindrà lloc a partir del 21 d’octubre els dimecres de 10 a 2/4 de dotze del matí a Alenar, i serà conduit per en Jordi Plà, psicòleg i terapeuta Gestalt, i la Mercè Solé, terapeuta Gestalt i especialista en tècniques de relaxació.
La quota per assistir a l’Espai de Relaxació i Benestar és de 35€ al mes. No obstant, en el cas de persones que no tinguin la possibilitat d’assistir-hi regularment, podran accedir a sessions soltes al preu de 10€/sessió. Tanmateix, hi ha previstes beques i descomptes per persones amb necessitats especials (aturats, jubilats, cuidadors de malalts de llarga duració…), per les quals considerem que és especialment recomanable el treball en relaxació.

Un espai pel silenci, la respiració,

 i el retrobament amb un mateix

TOTS ELS DIJOUS, DE 19,15 a 20,15

Activitat gratuïta

ACCÉS LLIURE