Blog Alenar

Un día Buda  …. 

pasaba a través de un bosque.  Era un caluroso día de verano y tenía mucha sed. Le dijo a Ananda, su principal discípulo:
-Ananda, regresa. Cuatro o cinco kilómetros más atrás hemos pasado por un pequeño arroyo. Tráeme un poco de agua. Llévate mi cuenco de mendicante. Tengo mucha sed y estoy cansado -había envejecido.
Ananda volvió hacia atrás… pero cuando llegó al arroyo, acababan de cruzarlo unas carretas tiradas por bueyes que habían enturbiado toda el agua. Las hojas muertas, que estaban reposando en el fondo, habían subido a la superficie, esta agua ya no se podía beber; estaba demasiado sucia. Regresó con las manos vacías y dijo:
-Tendrás que esperar un poco. Iré por delante. He oído que a sólo cuatro o cinco kilómetros de aquí hay un gran río. Traeré el agua de allí. Pero Buda insistió:
-Regresa y tráeme el agua de ese arroyo.
Ananda no podía entender la insistencia, pero si el Maestro lo dice, el discípulo tiene que obedecer. A pesar de lo absurdo de la situación -que de nuevo tiene que caminar cuatro o cinco kilómetros, y sabe que no merece la pena beber ese agua-, él va. Cuando está yendo, Buda le dice:
-Y no regreses si el agua sigue estando sucia. Si está sucia, siéntate en la orilla en silencio. No hagas nada, no te metas en el arroyo. Siéntate en la orilla en silencio y observa. Antes o después el agua volverá a aclararse, y entonces llena el cuenco y regresa.
Ananda volvió hasta allí. Buda tenía razón: el agua estaba casi clara, las hojas se habían desplazado, el polvo se había asentado. Pero todavía no estaba totalmente transparente, de modo que se sentó en la orilla y observó cómo fluía el río.
Poco a poco se volvió cristalina. Después regresó bailando. Entonces entendió por qué Buda había insistido tanto. Había un cierto mensaje en todo esto para él, y lo había entendido. Le dio el agua a Buda, le dio las gracias a Buda, se postró a sus pies.
Buda dijo:
-¿Qué estás haciendo? Yo te debería de dar las gracias por haber traído el agua.
Ananda dijo:
-Ahora lo puedo entender. Primero me enfadé; no lo mostré, pero estaba enfadado porque era absurdo regresar. Pero ahora he entendido el mensaje. Esto es lo que en realidad necesito en este momento. Con la mente es el mismo caso. Sentado en la orilla de ese pequeño arroyo me hice consciente de que pasa lo mismo con la mente. Si me meto en el arroyo lo volveré a ensuciar. Si me meto en la mente, provocaré más ruido, empezarán a aparecer más problemas, a emerger. Sentado a un lado he aprendido la técnica.
Ahora me sentaré también al lado de la mente, observándolas con todas sus suciedades, problemas, hojas muertas, dolores y heridas, recuerdos y deseos. Me sentaré indiferente en la orilla y esperaré el momento en que todo esté claro.

tags: activitats, meditació, respiració, silenci, teràpia gestalt

Entrada en Eventos, activitats, articles, àngel rojas

El IOGA és una ténica mil·lenària que prové de la India i té més de 2000 anys d’antiguitat.

Etimològicament, la paraula Ioga significa “yugo” que vol dir unió. És a dir, unió del cor, la ment i l’esperit.

Entre els beneficis més importants del Ioga trobem:
1- Augment de la flexibilitat.
2- Millora del to muscular.
3- Té efectes relaxants.
4- Augmenta la concentració.
5- Enforteix els ossos, millora la respiració y la circulació.
6- Estimula el sistema immunològic.
7- Millora el funcionamient dels òrgans sexuals.
8- Ajuda a controlar les emocions .

El Ioga és recomanat a totes les persones, inclús aquelles persones que tinguin dificultats, poguent adaptar-les a les seves necessitats.

Les tècniques de treball són Asanas (postures), Pranayama (tècniques de respiració) i Relaxació i Meditació, entre altres.

-          ASANAS: Mantenen el cos lleuger i en salut. Unifica en armonia, cos i ment, amb la respiració.

En les asanas prens consciència de les sensacions corporals, com visceres, articulacions, òrgans i de les fluctuacions de la ment, ajudant a desenvolupar la interiorització.

Las asanas es realitzen de peu, assegut, invertit i estirat.

-          PRANAYAMA: Al llarg de la pràctica, la respiració s’incorpora al moviment i a l’asana.

Al finalitzar la pràctica es podrà realitzar un Pranayama determinat, amb la intenció de apaivagar la ment y produir un estat de relax i de interiorització.

-          RELAXACIÓ: Podem acabar la sessió amb alguna de les diferents tècniques de relaxació o visualització, obtenint així un estat de calma y benestar.

-          MEDITACIÓN: La pràctica ens portarà a un estat meditatiu, que ens endinsarà a la observació de la ment i a la equanimitat enfront als pensamients, portant-nos a conectar amb la essència del ésser.

Tot això sense oblidar la base de la filosofia dels “Sutras de Patanjali”.

Aquest text comença dient: “Cuando cesa la agitación de la mente (Pensamientos, emociones y sensaciones fluctuantes) surge el estado real del Yoga”

La disciplina de la pràctica del Ioga, a més dels beneficis físics, ja citats, propícia un canvi intern. Ens dóna la capacitat de ser més observadors, a no implicar-nos tant emocionalment, estar més equanims davant la vida i en un estat de més quietut i equilibri.

A més, ajuda a desenvolupar els veritables valors de la vida, entre ells la compasió.

Com Buda deia: “No hay otra felicidad que la paz interior”

Sesions de Ioga dies:        Dilluns y Dimecres de 19.45 a 21h.

Dimars y Dijous de 9.15 a 10.30h.

Dimars y Dijous de 10.45 a 12h.

Preu: 35 €/mes.

A cura de la Júlia, professora de Ioga de la escola de TDK DESIKACHAR, perteneixent a la UEY.

Terapeuta Gestàltica, formada en Teràpia Integrativa amb en Claudio Naranjo.

tags: compassió, concentració, cos, emocions, equilibri, flexibilitat, interiorització, ioga, ment, pau, relaxació, respiració, visualització

Entrada en General, activitats, articles, júlia fernandez

En aquesta ocasió, hem caminat pel preciós i present paratge de la Serra del Montnegre. Després de dos anys d’anar per senders de tot Catalunya, iniciem una nova sèrie de propostes de “Senderisme Conscient pel Maresme”, pretenent amb aquest projecte conèixer millor aquesta zona que ens envolta i també, portar a persones d’altres zones a conèixer-la. Desde la consciència, això si.

Sortim del poble de Sant Iscle de Vallalta i aviat ens endinsem a la natura. Percebi’m la intensa presència que ens acompanya.

Fulles de tots els colors ens ofereixen una catifa confortable i càlida per a seure i compartir qui som i com és això de la conciència. Costa trobar les paraules. La ment de seguida comenta, es posa per davant i diu que no comprèn. Ja, el que venim a intentar practicar es estar en contacte amb un lloc al nostre interior que no té a veure amb el racional, un espai de pau i tranquil·litat en el que no hi ha ment, i per tant això és quelcom que aquesta no pot comprendre.

Tots o quasi tots hem accedit en aquest lloc en algun moment de la nostra vida. Són moments d’intensa plenitud, en paraules de Maslow (en castellà) “experiencias cumbre”.

La proposta és caminar en silenci, en contacte  amb la teva respiració, el moviment del cos…també proposem exercicis per mirar, escoltar, tocar, olorar i relacionar-nos amb la Natura amb més profunditat…

Travessem boscos d’alzines fins arribar a la cova de les Dones D’aigua. L’energia de la zona és intensa, present. Proposo parar-nos allà un instant sentint, percebent. Posant atenció en arrelar els peus a la terra…

Sento  una felicitat que només es dóna quan camino present per la Natura, es tracta d’una profunda alegria, se’m dibuixa a la cara un somriure, però dels autèntics… J

Es tracta d’ Ananda, la felicitat de SER…

Continuem caminant fins arribar al Pla dels Forcs. El paratge ens acompanya intensament durant tota la caminada. Cada persona del grup ja té dintre un bon espai de presència. La proposta també inclou relacionar-me amb l’altre desde un altre lloc, d’una altra forma. Continuem en silenci.

Arriben uns caçadors. Ens adverteixen que “faran una batuda” per la zona. En algunes persones del grup, ens passen coses a dintre amb això. Estem pendents del cos, i d’allò que es mou amb allò que ens està passant.

Al continuar el camí, varis ramats d’ovelles ens rodegen i travessen. Difícil d’explicar la magnífica estampa d’arbres vestits per la tardor, tenyida del blanc, marró i negre de les ovelles baixant i belant, amb les esquelles sonant…ramaders i gossos ens saluden.

 Treballem a la Natura per varis motius. La impressibilitat del que succeirà és un d’ells, i és aquest un bon entrenament per la presència. És com la vida mateixa, en la que mai podem saber què succeirà per més que invertim recursos a controlar-ho.

L’altre és per l’ajuda que ens ofereix per accedir en aquest espai intern, i per tant, millorar la nostra vida.

I la tercera i més important és per tornar a la Natura allò que ella sempre està disposada a donar-nos.

 Continuarà…

tags: aprenentatge, aquí i ara, atenció, compartir, consciència, escoltar, experiència, natura, silenci, vida

Entrada en articles, begoña castillo

Què és un grup de creixement personal?

És un espai on un conjunt de persones es reuneixen per, amb la guia d’un terapeuta, desenvolupar recursos i habilitats que ens ajuden a fer front a les nostres necessitats de caire afectiu i emocional. Diguem que estem parlant d’aquella mena de recursos, com l’autoestima, l’assertivitat, la capacitat comunicativa, l’autosuport o la capacitat d’atenció, ens ajuden a millorar la nostra qualitat de vida, a estar més en pau amb nosaltres mateixos i el món que ens envolta.

El grup de creixement personal es desenvolupa en un ambient de confiança mútua que facilita l’expressió dels sentiments i afavoreix el respecte i l’acceptació de cadascú, fent possible experimentar amb seguretat noves formes de relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb el món.

Per què “Grup de Creixement Personal i Creatiu? Quina relació hi ha entre creixement personal i creativitat?

Cal entendre que el creixement sempre és un acte creatiu. Comença en el moment de la nostra concepció i es desenvolupa al llarg de la nostra vida, i a cada nou pas, dona sempre lloc a quelcom nou.

Tanmateix, en el cas dels éssers humans, hi ha sempre un moment en la infància en que comencem a prendre decisions, a escollir què, qui i com volem ser, de manera que passem de ser subjectes passius del creixement a convertir-nos en agents actius.

El cert és que aquestes decisions sovint son inconscients, però si en prenem consciència ens descobrim com a creadors de nosaltres mateixos i de la nostra vida.

Quina diferència hi ha entre un grup de creixement personal i un grup terapèutic?

Des de la òptica de la teràpia Gestalt, cap. La Gestalt no adopta el model mèdic que es guia per la polaritat salut-malaltia. Des del punt de vista guestàltic entenem la salut com un continu procés de creixement, i allò que acostumem a anomenar amb termes com malaltia, disfunció o neurosi, no fa altre cosa que reflectir els esforços de l’organisme per reprendre’l quan es veu dificultat o interromput.

Llavors podem considerar el creixement personal (desenvolupament, maduració, també en podríem dir) com a objectiu de qualsevol procés terapèutic, i la teràpia com el mitjà que ens hi condueix.

Què ens aporta un grup de creixement personal que no trobem en una teràpia individual?

En primer lloc he de dir que el procés individual i el procés grupal son coses diferents i en absolut incompatibles. És més, en la major part dels casos i sempre que sigui possible, és recomanable simultaniejar-los.

Si en la teràpia individual posem en focus d’atenció especialment en la “relació” de la persona amb si mateixa (com “conviu” amb els seus records, amb els seus sentiments, amb la manera de funcionar de la seva ment, amb els seus desigs o les seves pors…), en el grup el enfocament es desplaça cap a la seva manera de relacionar-se amb el seu entorn. En aquest sentit, el grup no deixa de ser una mena de “laboratori” on es “reprodueix” el entorn de la persona a petita escala. I donat que la nostra vida, vulguem-ho o no, es desenvolupa en relació al nostre entorn, això li dona una gran riquesa a la teràpia en grup.

A més, la natura del treball grupal porta a que els aprenentatges de les diferents persones que hi participen interaccionin i es potenciïn: jo aprenc de la meva experiència, però la experiència del meu company, quan és compartida, també porta un aprenentatge per a mi.

Per altre banda, el sentiment solidari que es crea dins el grup, de per si és sanador. Ni que sigui per unes hores a la setmana, ja no soc jo sòl enfrontat als meus problemes, sinó que som un col·lectiu amb un objectiu comú: el creixement.

I un altre aspecte, potser marginal, però penso que no per això menys important, és que el cost d’un procés grupal és molt més econòmic que el de un procés individual, amb la qual cosa el fa accessible fins i tot per les rendes més baixes.

Com pot saber una persona si és més adequat per ella un procés de teràpia individual o un procés grupal?

El Grup de Creixement Personal i Creatiu està recomanat per qualsevol persona motivada per la seva salut i el creixement personal. Ja he dit més amunt que el treball individual i el grupal no son excloents, sinó complementaris. Per altre banda, no crec que les persones prenguem aquesta mena de decisions segons “allò que és més adequat per nosaltres” (tot i que sovint així ho justifiquem), sinó segons les nostres preferències i inclinacions. I penso que realment així ha de ser. Si seguim la nostra “veu interior”, la nostra intuïció, no ens acostumem a equivocar.

Tanmateix, quan a Alenar s’acosta algú interessant-se per alguna de les nostres activitats, acostumem a fer una entrevista prèvia on tractem de conèixer una mica la persona, i si es necessari li podem donar la nostra opinió professional sobre allò que pot ser més convenient per ella.

Què es fa en un grup de creixement personal? Quines activitats es desenvolupen?

Poden ser moltes i molt variades, i en el context d’un grup d’orientació gestàltica, poden estar molt en funció del aquí i ara, de la creativitat del terapeuta i de “com respiri” el grup, de la necessitat col·lectiva del moment.

Precisament, jo trobo especialment riques les propostes de treball amb l’ “aquí i ara”, propostes d’atenció al propi cos o a les emocions, com treballs de relaxació, o els exercicis d’atenció interpersonal, que ens ajuden a desenvolupar la nostra capacitat comunicativa i son una finestra oberta a l’autoconeixement.

També son molt interessants (i la seva varietat pot ser pràcticament infinita) les activitats que s’orienten a recuperar el nostre potencial lúdic. Penseu: com vam aprendre, de nens, a descobrir-nos a nosaltres mateixos i a descobrir el món si no es jugant? En la nostra cultura es considera que el joc és cosa de nens, però per continuar creixent i madurant cal continuar jugant.

Diguem que aquest son dos grans blocs d’activitats, però en poden haver d’altres. I, com no, tot allò que afavoreixi la comunicació i el compartir dins el grup, sempre cobra un paper rellevant.

Jo vull participar en el Grup de Creixement Personal i Creatiu. Què més he de saber? Què he de fer per apuntar-m’hi?

Doncs has de saber que el Grup de Creixement Personal i Creatiu té lloc a Alenar els dimarts de 2/4 de 7 a 9 del vespre. I que per inscriure-t’hi cal que truquis a Alenar, al 93 790 93 48 , o bé directament al Jordi, al 669 301 278.

I que seràs ben vingut. Fins aviat!

tags: aquí i ara, atenció, atenció interpersonal, compartir, comunicació autoconeixement, creativitat, creixement personal, grup de creixement personal i creatiu, grup terapèutic, intuició, joc, maduració, relació, relaxació, solidaritat, teràpia gestalt, teràpia individual

Entrada en General, activitats, articles, jordi plà

Que és la BIODANSA ?

La Biodança és un sistema d’integració humana que pretén un re-aprenentatge de les funcions originàries de la vida, una renovació orgànica, en definitiva, una integració del psíquic, el afectiu i el corporal. A partir de tècniques corporals grupals, s’utilitza la música, la dansa, el moviment i l’expressió emocional, per tal de mobilitzar antics patrons apresos utilitzant un llenguatge no verbal com és el de la música, la dansa i el del propi del cos.

Quins son els seus objectius?

Retrobar la alegria de viure, apropant-nos al ser integrat que voler ser, en el sentit de pensar, sentir i fer en una mateixa
direcció. Reformular i/o reforçar la pròpia i sana identitat personal, la sensació de límits propis i cohesió corporal amb la finalitat de ser un mitja de creixement i desenvolupament personal.
Desfer la dissociació que tots, en quant persones immerses en una societat neuròtica i certament malalta, en major o menor mesura, arrosseguem. Tal vegada, es pugui dir que aquesta dissociació sigui la síntesi de la malaltia moderna, en
tant que ens allunya dels instints que han perdut en nosaltres la funció de connectar-nos amb la vida.
Les vivències en Biodansa estan agrupades en el que es denomina les cinc línies d’expressió del potencial humà: la vitalitat, la creativitat, la sexualitat, l’afectivitat i la transcendència. Els exercicis estan estructurats per a afavorir el desenvolupament de cadascuna d’aquestes línies de vivència. La vitalitat està relacionada amb l’ímpetu vital, l’humor de fons, la disposició per a l’acció i la capacitat de descans. La creativitat es vincula amb l’instint d’exploració, la curiositat i innovació. La sexualitat està lligada al plaer sensual, a l’erotisme, al gaudir de la vida. L’afectivitat està vinculada a la solidaritat d’espècie, al estimar i ser estimat, a la nutrició i protecció. La transcendència és el que ens convida a deixar de costat el nostre ego i sentir la vivència de ser part d’un tot, de l’univers, de quelcom que ens supera. A ser part d’aquest tot i rescatar el sentiment de pertinença.

Com actua la Biodansa ?

Els exercicis de Biodansa tenen un caràcter regulador en actual sobre el cervell emocional. La seva metodologia eminentment no-verbal i el caràcter integrador de les vivències a les que indueix, facilita l’activació dels mecanismes
neurològics i endocrins responsables del manteniment del nostre estat global de salut. La Biodansa prioritza la vivència
com a font de sensibilització i expressió per tal de facilitar les condicions adequades de confiança per estimular
als participants del grup a que puguin desenvolupar i expressar el que d’alguna manera ja porten quan vénen a un grup de Biodança, la seva pròpia identitat.

En que consisteix una sessió de Biodansa?

Una sessió de Biodansa té una durada d’unes dues hores, dividida en dues parts. La primera mitja hora està destinada a explicacions teòriques, a l’aclariment de dubtes i principalment a l’intercanvi d’informació entre els participants
pel que fa a les vivències de la sessió anterior. La Biodança no és interpretativa, ni proposa un model de comportament. L’espai verbal té la funció d’ampliar la intimitat en el grup a través de l’intercanvi
d’experiències. En la segona part, els participants són convidats a ballar la vida i a expressar el seu potencial per
mitjà d’una sèrie d’exercicis integrats, orientats per consignes i estimulats per músiques específiques. Aquesta
combinació de moviment, música i vivència és el nucli transformador de la Biodansa.

Àngel Rojas

tags: alegria de viure, biodansa, cervell emocional, cos, creixement personal, dansa, expressió emocional, identitat personal, integració humana, moviment, música, potencial humà, renovació orgànica

Entrada en General, activitats, articles, àngel rojas

La creativitat és una actitud, una disposició o, simplement, una mirada:

És ser conscient de mi mateix i del món que m’envolta, expressant, compartint i sentint que la vida és un bé preciós.

És reconèixer-me en allò que em passa per així poder retrobar-me.

És canvi i renovació: construir quelcom nou aprofitant el que tinc i deixar enrera allò que ja no em serveix.

És trobar noves solucions a vells problemes.

És estar despert i atent, aprofitant les oportunitats per créixer que la vida m’ofereix.

És lluitar pel que vull, fent front als obstacles, i desprès descansar.

És estar disposat a aprendre i mirar la vida amb ulls de nen, deixant-me portar pel joc, a la recerca d’allò que s’amaga rera les coses petites.

És participar de la vida: mirar, escoltar, sentir, adonar-me, actuar, imaginar…

Tot això i moltes altres coses que es poden dir sobre la creativitat.

Jordi Plà

tags: adonar-se, aprenentatge, atenció, canvi, compartir, consciència, creativitat, creixement, descans, escoltar, expressar, grup de creixement personal i creatiu, imaginació, joc, nen, reconeixement, sentir, vida

Entrada en General, articles, jordi plà

En todos los juicios que yo hago sobre ti, hay un juicio sobre mí mismo… Y ambos son igualmente ciertos o falsos. Mientras piense que yo estoy en posesión de la verdad y tú no lo estás, crearé separación, desigualdad y estableceré las bases para que el sufrimiento se instale en mi vida. Lo mismo ocurre si pienso que tú posees la verdad y yo no.
La realidad es que ambos poseemos una parte de la verdad y una parte de ilusión. Los dos miramos al mismo elefante, pero tú ves la cola y yo veo el tronco. Cuando se mira por separado, la cola y el tronco parecen que no tienen nada en común. Sólo cuando se ve la totalidad del elefante es cuando la cola y el tronco unidos, cobran sentido.

No importa cuanto me esfuerce, me es imposible ver el significado de tu parte. La cola no comprende ni el porqué, ni la razón del tronco. La única forma en la que admitiré tu experiencia es aceptarla como cierta, de la misma manera que acepto la mia como tal. Debo dar la misma credibilidad a tus percepciones que a las mías. Hasta que no establezcamos esta igualdad, la semilla del conflicto permanecerá entre nosotros.

No es necesario que diga que tú tienes razón y que yo estoy equivocado. No necesito reemplazar mi verdad por la tuya, o vivir mi vida según tus premisas. Ni tampoco es preciso que diga que tú estás equivocado y que insista en que debes vivir tu vida según mis condiciones.
Estas exigencias provienen de la inseguridad y de la falsa creencia de que, para amarnos los unos a los otros, debemos estar de acuerdo. No es cierto.

Para amarte debo aceptarte tal y como eres. Es lo único que debo hacer.
¡Pero eso es mucho! Aceptarte a ti tal y como eres, es una proposición tan profunda, como aceptarme a mí mismo tal y como soy. Es una tarea formidable, dada mi poca experiencia en este campo.
Permitir que tengas tu experiencia es el principio. Aprendo a respetar lo que piensas y sientes incluso cuando no me gusta o no estoy de acuerdo con ello. Incluso aunque me disguste.

En lugar de hacerte responsable del dolor que siento en relación a ti, aprendo a enfrentarme a mi propio dolor. Mi reacción a tu experiencia -positiva o negativa- me proporciona información sobre mí mismo.
El compromiso conmigo mismo y contigo es trabajar con mi propio dolor, no responsabilizarte a ti de él.
Sólo cuando te devuelva el don de tu propia experiencia, sin imponerte mis propios pensamientos y sentimientos sobre ella, te amaré sin condiciones.

Cuando acepte tu experiencia tal cual es, sin sentir la necesidad de cambiarla, te respetaré y te trataré como a un ser espiritual.

Mis pensamientos y sentimientos tienen importancia en sí mismos, pero no como comentarios o acusaciones a tu experiencia. Al comunicar lo que pienso o siento sin hacerte responsable de mis pensamientos y sentimientos, acepto mi propia experiencia y permito que tú tengas la tuya.

En las relaciones, al igual que en la conciencia, las dos caras de la moneda deben ser aceptadas como iguales. Una persona no superará el conflicto hasta que la experiencia de ambas haya sido respetada.
La cuestión no es nunca el acuerdo, aunque lo parezca. La cuestión es:
¿Somos capaces de respetar nuestra experiencia mutuamente?
Cuando sentimos que la otra persona nos acepta tal y como somos, tenemos la motivación para adaptarnos el uno al otro. Adaptarse es hacerle al otro un lugar junto a nosotros; es no imponerse ni que se nos impongan.
Una vez que se llega a la adaptación, ambas partes moran juntas. El hombre y la mujer, el blanco con el negro, el rico con el pobre, los judios con los cristianos. Aceptar nuestras diferencias es honrar la humanidad que tenemos en común, es bendecir mutua y profundamente la experiencia que compartimos.
De modo que la cola y el tronco discutirán hasta ponerse morados y ninguno de los dos ganará la discusión. Ambas experiencias son igualmente válidas.

Al permitir que esto sea posible, el elefante empieza a cobrar forma.

Al aceptar la validez de tu experiencia sin intentar cambiarla, sin intentar que sea algo más parecida a la mía, mi propia experiencia empezará a adquirir un mayor significado. Cuando te contemplo como a un igual y no como a alguien que precisa ser educado, reformado o determinado, el significado de nuestra relación se revela por sí mismo. Cuando se le da la bienvenida a cada parte, el todo empieza a tomar forma y resulta más fácil comprender y apreciar el significado de las partes.

Un mundo que pretende conseguir un acuerdo, encontrará conflicto y sectarismo. Un mundo que proporciona un espacio seguro a la diversidad, encontrará la unidad esencial para convertirse en entero.
Frente a los opuestos tenemos dos opciones: resistirlos o abrazarlos. Si los resistimos, provocaremos un conflicto entre el yo y el otro. Si los aceptamos, los integraremos como agentes dinámicos y originaremos una transformación alquímica en el interior del yo.

Del libro El Despertar – Raul Ferrini

tags: acceptació, amor, article, compromís, comunicació, conflicte, consciència, dolor, experiència, igualtat, il·lusió, inseguretat, integració, judici, Raul Ferrini, realitat, relació, respecte, responsabilitat

Entrada en General, articles

La nostra col·laboradora Begonya Castillo està publicant, ja des de fa unes setmanes, una serie d’articles sobre la seva manera d’entendre la teràpia Gestalt que, per la seva claredat i senzillesa, crec que son de gran interès. No us els perdeu.

Sobre la Gestalt a mi entender (1ªentrega): http://rhumb.blogspot.com/2009/03/la-terapia-gestalt-mi-entender1-parte.html

La Teràpia del Adonar-se’n (2ªentrega):  http://rhumb.blogspot.com/2009/04/sobre-la-gestalt-tal-com-jo-lentenc2.html

La Auto-Regulación Organísmica (3ªentrega): http://rhumb.blogspot.com/2009/05/sobre-la-gestalt-mi-entender-3-parte.html

El Cicle de Satisfació o Cicle Gestàltic (4ªentrega): http://rhumb.blogspot.com/2009/08/sobre-la-gestalt-tal-com-jo-lentenc4.html

Las Polaridades (5ªentrega): http://rhumb.blogspot.com/2009/09/sobre-la-gestalt-mi-entender-5-entrega_16.html

tags: adonar-se, aquí i ara, creixement personal, emocions, sentiments, teràpia gestalt

Entrada en General, articles, begoña castillo

Jo soc jo, tu ets tu.
Tu fas les teves coses, jo faig les meves.
Jo no vaig venir en aquest món per viure
Segons les teves expectatives.
Tu no vas venir en aquest món per viure
Segons les meves espectatives.
Jo faig la meva vida, tu fas la teva
Si coincidim, serà meravellós.
Si no, no hi ha rés a fer.

En Fritz Perls, psiquiatre alemany establert als Estats Units, va sorprendre al món durant la segona meitat del segle passat per la tremenda efectivitat que aconseguia amb la seva manera de treballar, donant lloc l’escola terapèutica més fructífera i dinàmica que ha existit des del naixement de la psicologia moderna. En va dir Teràpia Gestalt.
Des de la Teràpia Gestalt entenem que tots els éssers humans tenim un impuls natural cap a la salut i la maduració, i estem constituïts per un conjunt singular i irrepetible de potencialitats que desenvolupem mitjançant el creixement i l’aprenentatge. Aquest desenvolupament, que és una aspiració explícita i implícita de tot ésser humà, es produeix en un procés natural, autònom, espontani i creatiu.
Tanmateix, al llarg de la nostra vida, no és estrany que ens trobem amb obstacles o crisis que dificulten aquest procès i que poden obeir a múltiples circumstàncies. Des de la teràpia gestalt entenem que la majoria d’aquestes situacions son oportunitats per avançar i desenvolupar-nos. En aquests casos, la consciència del nostre cos, emoció i pensament, així com del món que ens envolta, ens permet trobar les respostes més adequades a les dificultats que la vida ens planteja, de manera que redundaran en nous aprenentatges i recursos personals que estaran disponibles per fer front a futures dificultats. Però, si falta aquesta consciència, es crearà una “situació inconclusa”, en un tema pendent que ens condicionarà en el nostre desenvolupament i ens produirà malestar en el nostre dia a dia. L’acumulació de situacions inconcluses pot, fins i tot, fer-nos emmalaltir, tant psicològica com físicament.
El enfocament gestàltic és sobre la manera de funcionar de la persona, tant en el seu context habitual com en el context de la consulta. En lloc de proporcionar-li una solució, el terapeuta col·labora amb el client en el procés de posar llum en com aquest participa del problema, posant atenció en la seva manera de sentir i comportar-se. En certa manera, el terapeuta actua com un entrenador de la consciència que ajuda al client fent-li preguntes o creant experiments que l’ajuden a dirigir-la cap a l’experiència del moment: potenciant l’atenció a l’aquí i ara, l’expressió de les emocions i la auto-responsabilitat, la persona arriba a una major claredat al respecte dels motius i desigs que, en gran mesura, li passen inadvertits en el dia a dia, i pot, llavors, prendre decisions que estiguin més d’acord amb les seves autèntiques necessitats, aconseguint reduir el patiment i augmentar el seu grau de satisfacció personal.

Jordi Plà

tags: aprenentatge, aquí i ara, article, atenció, consciència, cos, creativitat, creixement, desenvolupament, emoció, enfocament gestàltic, fritz perls, maduració, necessitat, oració gestàltica, pensament, potencialitats, responsabilitat, salut, satisfacció personal, situació inconclusa, teràpia gestalt

Entrada en General, articles, jordi plà

La frase és del fundador de la Gestalt, Fritz Perls. I com més la llegeixo més m’agrada.
Em feia aquesta pregunta Cóm puc descobrir qui sóc ?

Entrant dins la pròpia pell i veure la percepció que tinc de mi mateixa i dels altres. Compartint i aclarint les experiències que he tingut i que ara per ara, n’han fet ser com sóc, escoltant els pensaments que tinc, descobrint quina mena de cor tinc, que hi passa, quina mena d’amor hi ha..
Alhora amb certa inquietut i necessitat de canviar o de viure millor amb tot el què em passa, acceptant plenament les situacions actuals i alhora comença a tria quines experiències m’agradaria viure, quins són els meus somnis, què puc fer per millorar i ajuda a millorar? com vull invertir, reinventar la meva vida, quines responsabilitats estic disposada a assumir? què tinc què deixar per fer més espai?…
Preguntes què em porten cap el futur, quan l’ únic real que tinc és el aquí i ara. Quan l’ únic que puc fer és viure i compartir-me, sense analitzar massa, més aviat escoltant al meu cos i al meu cor. No puc canviar, si no estic disposada a acceptar-me tal i com sóc, aquí i ara. El buscar millorar em pot portar al parany de la exigència.

Observar-me amb distància per veure si actuo com sempre o provo quelcom més nou, que em connecti amb l’espontaneïtat i la creativitat.

La creativitat que em permet reinventar el camí, la creativitat que em permet adonar-me que depend de mi tenir respostes hàbils a les meves necessitats. La creativitat que em permet dir sí quan sempre dic no. La creativitat que em permet no jutgar el que m’arriba i desconfiar-hi, sino entrar en la confiança de que puc descobrir i seguir aprenent.

La creativitat que em permet no tornar-me un adulta grisa, que és conforme amb veure la vida de color blanc o negre, la creativitat que em permet surtir del fer mecànic, sense prestar atenció al que estic fent, per està acostumada a fer-ho, una vegada i una l’latre vegada i un altre vegada.

La creativitat que em permet deixar-me ser en cada moment, i no moure’m per un patrò establert i conegut, per les fixacions, per les idees preconcebudes, pels perjudicis,per repetició.

Les nostres experiències son personals i genuines, si recuperem la capacitat de mirar com els infants que vam ser, si encarem cada matí com un renaixament, com una oportunitat per descobrir que la nostra vida comença cada dia, que si encara estem vius, és perquè encara tenim camí a fer, encara podem descobrir i sorprendre’ns del miracle de la vida i de la infinitat de formes i colors que hi ha, que la nostra presència al món és precindible, que ocupem un espai que ningú més pot ocupar, que la nostra vida està lligada a tots els éssers que ens trobem, que com més ens apropem a la nostra essència no només recuperem vitalitat, sino que la nostra influència en el món i la nostra manera d’estar en el món i de relacionar-nos amb els altres canviarà.

Sabent del cert, que l’ única manera que tenin per descubrir és aprendre des de el moment present i seguir fent camí.

tags: acceptació, adonar-se, aquí i ara, article, canvi, compartir, confiança, creativitat, escollir, espontaneïtat, essència, exigència, experiència, fritz perls, judici, relació, renaixament, teràpia gestalt, vida, vitalitat

Entrada en General, articles