22
06
Dijous, 1 de juliol

El proper dijous 1 de juliol acabem l’activitat d’Iniciació a la MEDITACIÓ que al llarg de l’any hem anat duent a terme amb la participació de moltes persones que us heu apropat a conèixer la meditació. Per acabar de forma especial aquest viatge iniciat al setembre passat, us proposem fer la darrera meditació junts, i desprès veure plegats la pel·lícula “Petit Buda” de Bernardo Bertolucci.
I desitjar-nos així bon estiu,
bones meditacions i bons espais
pel silenci, i l’alenar (la respiració).
DIJOUS, 1 de juliol, a partir de les 19 h.
Activitat gratuïta
ACCÉS LLIURE
tags: compartir, meditació, respiració, silenci
Entrada en Eventos, activitats, àngel rojas
19
01
| 25 Febrero 2010 |
| 19:15 | a | 20:15 |
| 4 Marzo 2010 |
| 19:15 | a | 20:15 |
| 11 Marzo 2010 |
| 19:15 | a | 20:15 |

Un día Buda ….
pasaba a través de un bosque. Era un caluroso día de verano y tenía mucha sed. Le dijo a Ananda, su principal discípulo:
-Ananda, regresa. Cuatro o cinco kilómetros más atrás hemos pasado por un pequeño arroyo. Tráeme un poco de agua. Llévate mi cuenco de mendicante. Tengo mucha sed y estoy cansado -había envejecido.
Ananda volvió hacia atrás… pero cuando llegó al arroyo, acababan de cruzarlo unas carretas tiradas por bueyes que habían enturbiado toda el agua. Las hojas muertas, que estaban reposando en el fondo, habían subido a la superficie, esta agua ya no se podía beber; estaba demasiado sucia. Regresó con las manos vacías y dijo:
-Tendrás que esperar un poco. Iré por delante. He oído que a sólo cuatro o cinco kilómetros de aquí hay un gran río. Traeré el agua de allí. Pero Buda insistió:
-Regresa y tráeme el agua de ese arroyo.
Ananda no podía entender la insistencia, pero si el Maestro lo dice, el discípulo tiene que obedecer. A pesar de lo absurdo de la situación -que de nuevo tiene que caminar cuatro o cinco kilómetros, y sabe que no merece la pena beber ese agua-, él va. Cuando está yendo, Buda le dice:
-Y no regreses si el agua sigue estando sucia. Si está sucia, siéntate en la orilla en silencio. No hagas nada, no te metas en el arroyo. Siéntate en la orilla en silencio y observa. Antes o después el agua volverá a aclararse, y entonces llena el cuenco y regresa.
Ananda volvió hasta allí. Buda tenía razón: el agua estaba casi clara, las hojas se habían desplazado, el polvo se había asentado. Pero todavía no estaba totalmente transparente, de modo que se sentó en la orilla y observó cómo fluía el río.
Poco a poco se volvió cristalina. Después regresó bailando. Entonces entendió por qué Buda había insistido tanto. Había un cierto mensaje en todo esto para él, y lo había entendido. Le dio el agua a Buda, le dio las gracias a Buda, se postró a sus pies.
Buda dijo:
-¿Qué estás haciendo? Yo te debería de dar las gracias por haber traído el agua.
Ananda dijo:
-Ahora lo puedo entender. Primero me enfadé; no lo mostré, pero estaba enfadado porque era absurdo regresar. Pero ahora he entendido el mensaje. Esto es lo que en realidad necesito en este momento. Con la mente es el mismo caso. Sentado en la orilla de ese pequeño arroyo me hice consciente de que pasa lo mismo con la mente. Si me meto en el arroyo lo volveré a ensuciar. Si me meto en la mente, provocaré más ruido, empezarán a aparecer más problemas, a emerger. Sentado a un lado he aprendido la técnica.
Ahora me sentaré también al lado de la mente, observándolas con todas sus suciedades, problemas, hojas muertas, dolores y heridas, recuerdos y deseos. Me sentaré indiferente en la orilla y esperaré el momento en que todo esté claro.
tags: activitats, meditació, respiració, silenci, teràpia gestalt
Entrada en Eventos, activitats, articles, àngel rojas
22
09
| 25 Febrero 2010 |
| 19:15 | a | 20:15 |
| 4 Marzo 2010 |
| 19:15 | a | 20:15 |

Un espai pel silenci, la respiració,
i el retrobament amb un mateix
TOTS ELS DIJOUS, DE 19,15 a 20,15
Activitat gratuïta
ACCÉS LLIURE
tags: atenció, benestar, consciència, curs 2009 - 2010, equilibri, iniciació a la meditació, meditació, respiració
Entrada en Eventos, General, activitats, àngel rojas
17
09
Que és la BIODANSA ?
La Biodança és un sistema d’integració humana que pretén un re-aprenentatge de les funcions originàries de la vida, una renovació orgànica, en definitiva, una integració del psíquic, el afectiu i el corporal. A partir de tècniques corporals grupals, s’utilitza la música, la dansa, el moviment i l’expressió emocional, per tal de mobilitzar antics patrons apresos utilitzant un llenguatge no verbal com és el de la música, la dansa i el del propi del cos.
Quins son els seus objectius?
Retrobar la alegria de viure, apropant-nos al ser integrat que voler ser, en el sentit de pensar, sentir i fer en una mateixa
direcció. Reformular i/o reforçar la pròpia i sana identitat personal, la sensació de límits propis i cohesió corporal amb la finalitat de ser un mitja de creixement i desenvolupament personal.
Desfer la dissociació que tots, en quant persones immerses en una societat neuròtica i certament malalta, en major o menor mesura, arrosseguem. Tal vegada, es pugui dir que aquesta dissociació sigui la síntesi de la malaltia moderna, en
tant que ens allunya dels instints que han perdut en nosaltres la funció de connectar-nos amb la vida.
Les vivències en Biodansa estan agrupades en el que es denomina les cinc línies d’expressió del potencial humà: la vitalitat, la creativitat, la sexualitat, l’afectivitat i la transcendència. Els exercicis estan estructurats per a afavorir el desenvolupament de cadascuna d’aquestes línies de vivència. La vitalitat està relacionada amb l’ímpetu vital, l’humor de fons, la disposició per a l’acció i la capacitat de descans. La creativitat es vincula amb l’instint d’exploració, la curiositat i innovació. La sexualitat està lligada al plaer sensual, a l’erotisme, al gaudir de la vida. L’afectivitat està vinculada a la solidaritat d’espècie, al estimar i ser estimat, a la nutrició i protecció. La transcendència és el que ens convida a deixar de costat el nostre ego i sentir la vivència de ser part d’un tot, de l’univers, de quelcom que ens supera. A ser part d’aquest tot i rescatar el sentiment de pertinença.
Com actua la Biodansa ?
Els exercicis de Biodansa tenen un caràcter regulador en actual sobre el cervell emocional. La seva metodologia eminentment no-verbal i el caràcter integrador de les vivències a les que indueix, facilita l’activació dels mecanismes
neurològics i endocrins responsables del manteniment del nostre estat global de salut. La Biodansa prioritza la vivència
com a font de sensibilització i expressió per tal de facilitar les condicions adequades de confiança per estimular
als participants del grup a que puguin desenvolupar i expressar el que d’alguna manera ja porten quan vénen a un grup de Biodança, la seva pròpia identitat.
En que consisteix una sessió de Biodansa?
Una sessió de Biodansa té una durada d’unes dues hores, dividida en dues parts. La primera mitja hora està destinada a explicacions teòriques, a l’aclariment de dubtes i principalment a l’intercanvi d’informació entre els participants
pel que fa a les vivències de la sessió anterior. La Biodança no és interpretativa, ni proposa un model de comportament. L’espai verbal té la funció d’ampliar la intimitat en el grup a través de l’intercanvi
d’experiències. En la segona part, els participants són convidats a ballar la vida i a expressar el seu potencial per
mitjà d’una sèrie d’exercicis integrats, orientats per consignes i estimulats per músiques específiques. Aquesta
combinació de moviment, música i vivència és el nucli transformador de la Biodansa.
Àngel Rojas
tags: alegria de viure, biodansa, cervell emocional, cos, creixement personal, dansa, expressió emocional, identitat personal, integració humana, moviment, música, potencial humà, renovació orgànica
Entrada en General, activitats, articles, àngel rojas
28
05

El coaching és un art més de conduir la nostre vida cap allà on decidim conscientment, conduir-la, no cap on ella aniria si nosaltres no en fossim part activa. És una nova eina, adaptada als temps que corren, per aprofitar les pròpies potencialitats dirigides vers els propis objectius.
Només hi ha una cosa que no canvia mai: que tot canvia. Cap de nosaltres no és el mateix que fa un any, i més diferents encara que fa deu anys. Aleshores, com que ho volguem o no, canviem, que més assenyat que decidir personalment com i cap a on volem que es dirigeixi aquest canvi.
En el proces de coaching, l’entrenador ajuda a la persona a identificar la seva situació actual, el lloc que ocupa, per establir el lloc al que vol arribar, clarificar objectius i reflexionar sobre com arribar-hi.
tags: canvi, coaching, objectius, potencialitats
Entrada en General, activitats, àngel rojas